DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

AFILAR v. tr.
|| 1. Aprimar el tall o la punta de les eines; cast. afilar. «Afilar un ganivet», «—unes tisores», etc. «Afila'm bé aqueix bastonet, que vull treure caragols» (Urgell). Y a voltes affilen tan prim lo rahor, Proc. Olives 419. a) met. Si ergull agúa e afila les lengues dels homens, Llull Cont. 89, 15. Lisisca, qui pus afilada lengo havia, Decam., jorn. 6.a, introd.
|| 2. refl. Aprimar-se, amagrir-se (la cara o el nas); cast. afilarse. «Está agonitzant: ja se li afila el nas» (Urgell).
    Loc.
—Afilar les dents: a) Manifestar irritació i gana de mossegar (se diu especialment dels gossos);—b) Sentir que l'apetit s'excita molt en veure el menjar.
    Fon.: əfilá (or., bal.); afilá (occ., Maestrat); afiɫáɾ (Val.); afiɾá (Alg.).
    Var. ort. ant.: affillar: Coltells be affillats per tallar, Robert Coch 7.
    Etim.: del llatí *affīlāre, mat. sig. (REW 260).