Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  afillar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

AFILLAR v. tr.
|| 1. Adoptar com a fill; cast. prohijar. Que nos uolem afiyllar uos, e uos e tot que affiylets nos, Jaume I, Cròn. 139. Con pogués donar marit a sa filla, lo qual tengués com a fill e que l'afillàs e posseís les grans riqueses, Llull Blanq. 19. Lo voliets affillar e heretar de tot quant hauets, Llull Felix, i, 60. Els amos, com no tenien fills, s'havien afillat el meu germà, Casp Proses 102.
|| 2. Servar en les fonts, esser padrí en el baptisme (Cervera); cast. apadrinar.
|| 3. Donar el bestiar jove a llurs mares o a altres femelles per criar-lo; cast. ahijar el ganado.
|| 4. Entregar el fill a la potestat del pare adoptiu (Un Mall., Labèrnia-S. Diccs.).
|| 5. v. pron. Apropiar-se, pendre per a si, fer-se seu (quelcom); cast. apropiarse. «Afillar-se una joia» (Val., Maestrat). Pero abans afillarse vol la hermosa | lo gran rei per a si i sos descendents, Seidia 14.
    Fon.:
əfiʎá (pir-or, or.); afiʎá (occ., Maestrat, Alg.); afiʎáɾ (Val.). Els significats més populars són els || || 1, 2 i 5: tenim recollit el || 1, a Barc., Confl., Andorra, Olot, Lleida, Val. i Xàtiva; el || 2, a Cervera; el || 5, a Val. i al Maestrat.
    Conjug.:
regular segons el model de cantar.
    Etim.:
del llatí affīliāre, mat. sign. || 1.