DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinňnims
CIT
TERMCATAFIRMACIÓ f.: cast. afirmación.
|| 1. Acte de declarar que una cosa és. Es demostrat que les dues affirmacions demunt dites son veres, Llull Felix, pt. viii, cap. 57. No va dir ni una paraula; sols de tant en tant feia capades en senyal d'afirmació, Rosselló Many. 46.
|| 2. Acte d'atribuir una manera d'esser al subjecte de la proposició. a) Proposició que expressa un judici positiu. «Lo primer de tot, la Fe»: | era la afirmació ben clara y neta, Llorente Versos, ii, 55.
Fon.: əfiɾməsió (or., bal.); afiɾmasió (occ., val.); əfiɾməsiú (Ross.).
Etim.: pres del llatí affĭrmatiōne, mat. sign.