Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  afirmar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

AFIRMAR v. tr.: cast. afirmar.
|| 1. Declarar que una cosa és. Si ès vê o si no ès vê..., noltros no mos atrevim a afirmarho, Ignor. 54.
|| 2. lòg. Enunciar un judici atribuint una manera d'esser al subjecte de la proposició. Ay, senyores! jo us affirme que mareix la fessen cendra, Coll. Dames 495.
|| 3. Ratificar, donar força legal. El qui solemnizarà o afirmarà el matrimoni, doc. a. 1754 (Hist. Sóller, ii, 915).
|| 4. Reforçar una idea o opinió. S'haurien afirmades dins son cor les petites sospites que tenia, Penya Mos. iii, 136. a) refl. Ratificar la pròpia opinió, expressa o tàcita.
    Fon.:
əfiɾmá (Barc., Palma); afiɾmáɾ (Val.); afilmá (Alg.).
    Etim.:
pres del llatí affĭrmāre, mat. sign.