DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATAFIX, -IXA adj. ant.
|| 1. Adherit, fixat, unit fortament. Y aço que diga tot prostat en terra, la cara y boca afixa y posada en la terra, Eximenis Scala 227. E degudament afix e colligat ab lo retaula, doc. a. 1438 (Boll. Lul. xi, 251). Vna taula gran ab sos petges afixes a la dita taula, doc. a. 1443 (BSCC, vii, 299). En hun almari que està afix en la paret, Inv. Bertran.
|| 2. Propinc, acostat de parentiu. Aqueix Conestable... tenia pare ni mare, ni afixos parents? Tirant, c. 50. Perço vos hauia yo pregat, perque fosseu mes afix a la corona del imperi grech, que volguesseu pendre Stephania neboda mia per muller, Tirant, c. 208.
|| 3. m. Partícula que s'ajunta als radicals de les paraules per modificar-ne el sentit; cast. afijo.
Fon.: əfíks (Barc.); afíks (Val.); əfíʦ (Mall.).
Etim.: del llatí affīxus, mat. sign. || 1.