Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  aflamar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

AFLAMAR v. tr.
|| 1. Inflamar, encendre (Conflent, Val.); cast. inflamar. Si com lo foch creix la sua flamada | quant li són dats molts fusts per que'ls aflam, Ausias March xxxiii.
|| 2. met. Exaltar el cor un afecte intensíssim; cast. inflamar, abrasar. Amor escalfava e aflamava l'amic en membrança de son amat, Llull Amic e Amat 365. La fembra vil a hom no ama | si no con al lit [lo] aflama | de foch luxuriós, Fasset 1671.
|| 3. Cremar superficialment; colrar. Que'l sol aflama son rostre hermós, Badenes Cants Rib. 163. a) Es diu principalment del pa i altres coses que es couen al forn: torrar-se massa per fora sense coure's per dins, a causa de l'excés de foc (Tortosa, Maestrat).
|| 4. Secar o mustigar les plantes el sol o el fred massa fort, les ventades, etc.; cast. agostar. «Lo sol de juny aflama els sembrats» (Lleida, Pla d'Urgell, Massalcoreig, Tortosa, Cast.). Lo blat... se li aflamà, i sols bolló i pallús va traure de les erades, Pascual Tirado (BSCC, viii, 246).
    Fon.:
əfləmá (Barc., Conflent); aflamá (Ll., Urgell, Tortosa); aflamáɾ (Val., Cast.).
    Var. form.:
ablamar.
    Etim.:
format damunt flama.