DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

AFLAQUIR v.
|| 1. a) tr. Debilitar, fer perdre força (a una persona o animal, i per extensió a coses inanimades); cast. debilitar. Lo defraudant la cosa pública aflaqueix-li son poder e sa virtut, Eximenis II Reg., c. lviii. Aquest' amor ses forces aflaqueix, Ausias March cii. Fins que sia molt aflaquit per aquella sanch perduda, Dieç Menesc. ii, 22 v.o—b) refl. o intr. Perdre força o intensitat; cast. debilitarse. Els sarrains s'anaren aflaquen, Jaume I, Cròn. 80. La ymaginativa s'aflaquex e s'aminva e's sent costreta a estar dins lo terme on es termenada, Llull Cont. 42, 20. E la veu s'aflaquí pel seu pas larch, Febrer Purg. xxxi. Aflaquint de jorn en jorn e dexantse anar los animos ociosos dels cauallers, Tirant, c. 28.
|| 2. Amagrir, fer aprimar (una persona o animal). S'usa més com a refl.: amagrir-se; cast. enflaquecer. Tomaseta s'aflaquíe, perdie el color y les ganes de menjar, Guinot Capolls 20. a) tr., espec. Donar la carn rentada a certes aus de presa, per amagrir-les (Labèrnia, Un Mall., Diccs.); cast. abajar.
|| 3. Afluixar-se, perdre la força d'elasticitat. Jo molt tench parada aquesta ballesta, e aflaquirà tant que despuys no valrà neguna cosa per a tirar, Eximplis, i, 318.
    Fon.: əfləkí (Barc., Gir., Empordà); aflakí (Maestrat); aflakíɾ (Val.).
    Conjug.: regular segons el model de partir.
    Var. form.: aflacar, enflaquir.
    Etim.: format damunt flac.