Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  afligir
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

AFLIGIR v. tr.
Afectar dolorosament; cast. afligir.
|| 1. Amb dolor corporal: La ànima en infern afligirà lo cors?, Llull Arbre Sc. iii, 503. Afligir ab pes: gravo, -as; aggravo, -as (Nebrija Dict.). Quant de mes grans penes y torments serà aflegit lo meu cos, Vida St. Anthiogo 19.
|| 2. Amb dolor moral: Vos pregam no vullau mes strenyer, ne affligir ne congoxar los qui ells mateys se affligexen e's turmenten, doc. a. 1454 (Boll. Lul. ix, 367). Ora per los qui afligen grans dolors e desplaher, Glosa Ave-Maria.
|| 3. refl. Disgustar-se. Del qual lo dessus dit delegat se'n va fortment aflegir e enujar, Boades Feyts 405.
    Fon.:
əfliʒí (Barc., Palma); afliʧíɾ (Val.).
    Var.
ant.: aflegir.
    Conjug.:
regular segons el model per partir. A València trobam les formes de present no incoatives: aflixc, -iges, -ig, -igen.
    Etim.:
del llatí afflīgĕre, ‘ferir, afligir’.