Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  afluir
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

AFLUIR v. intr.: cast. afluir.
|| 1. Córrer i abocar-se abundosament un líquid en un lloc. «Lo riu Cardoner aflueix al Llobregat». «La sang m'ha afluït a la cara».
|| 2. Acudir, arribar molta gent o moltes coses a un mateix lloc. La gent que aflueix pels carrers de la Trinitat i de l'Hostal, Casp Proses 16. De tots els records que ara afluïen a la ment de la noia, el més punyent era la desil lusió, Virós 24.
    Fon.:
əfluí (Barc., Bal.); afluíɾ (Val.).
    Conjug.:
regular segons el model de partir.
    Etim.:
pres del llatí affluĕre, mat. sign.