DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

AFLUIXAR v.
I. || 1. a) tr. Fer minvar la pressió, estretor o estirament (de qualque cosa); cast. aflojar. «He afluixat el cargol» (Cat.). «Hem d'afluixar ets empelts» [això és, la corda amb què els fermaren] (Mall.). Nuyll temps no t'afluixs correja ne vestidura estreta, Eximenis, Terç del Crestià (ed. Balari), 13. La balladora del colze punxegut no afluixava la seva abraçada, Ruyra Parada 77.—b) intr. o refl. Minvar de pressió, d'estretor o de tibament; cast. ceder, aflojarse. E ligaune lo fich prop del cuyro del cauall, e quant afluxarà estrenyeulo fort, Dieç Menesc. ii, 43 v.
|| 2. Donar (una cosa) de no gaire bon grat o en virtut d'alguna imposició; cast. aflojar. Quant afluxam sa pesseteta per entrà a sa cassola, Ignor. 48. Per que es pares... agraits an es qui los paga la festa, li afluxin es vot, Aurora 253.
|| 3. Afluixar cebes o alls: cavar la terra per primera vegada després de plantar-hi cebes o alls (Llofriu).
|| 4. refl. Descordar-se o llevar-se roba de damunt, per anar més fresc o a pler; cast. aligerarse.
|| 5. refl. Deixar anar una ventositat (Cat.).
|| 6. refl., met. a) Relaxar se, perdre el vigor o l'amor al treball (Aladern Dicc.).—b) Abandonar-se, prostituir-se en els costums; cast. relajarse, abandonarse.
II. || 1. a) tr. Fer minvar de força o d'intensitat. Amor afluxà mos languiments e tu, per guardó multipliquest amor, Llull Amich e Amat 109. Car lo criar, fills alletar, prest fa envellir y enllegir, lo cos afluxa, los pits engruxa, Spill 6019.—b) intr. Minvar de força o d'intensitat. ¿Y encara no us ha afluxat la memoria? Penya Poes. 134. La tronada afluxava y s'allunyava, Galmés Flor 166.
|| 2. tr. Aliviar, disminuir la gravetat o les dolors d'una malaltia. [L'isop] te farà delgat e prim e afluxarà de tot inflament que sia en lo ventre, Macer 10.
|| 3. intr. Cedir, perdre força i avantatge en una lluita o disputa, o perdre fermesa en els propòsits; cast. ceder. Y es mestre, veent la cosa bruta y que aquell pagès no afluxaria, se treu una pesseta, Ignor. 9.
III. refl.
|| 1. Abstenir-se, prescindir de fer o de tenir alguna cosa agradable o convenient; cast. abstenerse. «Ja ho veig, que els has de menester, tots los pagesos que tens al tros; però si et podies afluixar d'un, lo faria venir al meu» (Montblanc). «Es tan ferrassa, que s'afluixa d'es menjar per no gastar» (Mall.). Menjant malament... y afluxantse de beure una mica de vi per no gastar, Penya Mos. iii, 12. O se casa amb Na Blaia o haurà d'afluixar-se'n de pendre matrimoni.—Idò se'n afluixarà! Alcover Cont. 297. «Si jo em pogués afluixar | de pa com de rallar amb tu, | ell no hi hauria ningú | del món, que me'n vés menjar» (cançó pop., Mall.).
|| 2. Conformar-se, resignar-se a sofrir alguna cosa, per tal de conseguir-ne o impedir-ne una altra; cast. resignarse. Però la gent s'afluxa d'una maldecapada que li puga pervenir, y acudex destexinada... an es passetx, Ignor. 40.
    Loc.—a) Afluixar la bossa (Cat., Bal.); afluixar la mosca (Vallès, Empordà); afluixar los cordons (Cat.): donar diners per força; cast. soltar la mosca.—b) «Madò Manduixa, per anar enjoiada, de menjar s'afluixa»: ho diuen dels qui per anar ben vestits no mengen a voler (Mall.).
    Fon.: əfluʃá (pir.-or., Barc., Empordà, Vallès, bal.); əfluјʃá (Tarr., Valls, Montblanc); afluʃá (Andorra, Esterri, Sort, Tremp); afluјʃá (Ll., Rib. d'Ebre); afluјʃáɾ (Val., Cast., Al.); afɾuјʃá (Fraga).
    Var. form. ant.: afloixar.
    Sinòn.: I || || 1, 2, amollar;—III || 2, aconhortar-se.
    Etim.: format damunt fluix.