Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. afogar
veure  2. afogar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. AFOGAR v. tr.
|| 1. Abrusar, calar foc; cast. quemar. Segons han començat e continuen talant, affogant, e empresonant axí persones com bens, doc. a. 1462 (arx. mun. Igualada). a) met. Omplir el cor d'un afecte intensíssim; cast. abrasar. Senyer Deus qui avets encès e afogat lo cor del vostre servidor de vera amor, Llull Cont. 203, 22.
|| 2. (especialment) Calar foc al boïc o formiguer (Balaguer, Pradell, Tarragona).
    Fon.:
əfuɣá (Tarr.); afoɣá (Pla d'Urg., Pallars); foɣá (Lleida).
    Etim.:
format damunt foc o potser d'un llatí affŏcāre ‘calar foc’.

2. AFOGAR v. tr.
|| 1. Matar impedint la respiració; cast. ahogar. «Han trobat una criatura afogada en el llit» (Vic, Camprodon, Empordà, Pineda). Lo dit baró [Hercules]... per virtut de sos braços les afogà e feu morir [a les serps]. Tomic Hist. 6. Una torrentada que l'afogués en sa bullenta escuma, Genís Julita 78.
|| 2. Extingir o impedir que surti un crit, una veu o un impuls interior; cast. ahogar. Aquesta raça malehida | que, afogant en son cor la veu sagrada | dels nobles sentiments, Collell Flor. 96. Si no afoga las inspiracions de la fe y la rahó, Genís Julita 105. a) refl. Extingir-se; deixar de sonar una veu. Que'l mur vell no recorde la vostra gran creuada | y'l crit de ¡Deu y Patria! s'afogue al mont y al pla, Collell Flor. 4.
|| 4. Coure (faves, patates o pèsols) sense aigua, com si fos estofat (Llofriu, Bàscara).
|| 5. Matar o impedir la creixença a les plantes per excés d'aigua o per privació de sol. En axí com los blats son afogats e perduts per sobre pluja, Llull Cont. 298, 27. Si les dites herbes... crexeran molt en llargaria o en amplaria, que les vnes afogassen les altres, conuindrà tosquirarles, Agustí Secr. 22.
|| 6. Llevar els ous a un niu d'ocells (Mancor).
|| 7. Tudar, fer malbé (en general). «Tot quant tenia, tot ho ha afogat» (Eiv.).
    Fon.:
əfuɣá (Vic, Empordà, Eiv.); əfoɣá (Mancor); foɣá (Lloseta).
    Var. form.:
ofegar.
    Sinòn.:
|| 3, colgar; || 6, afollar.
    Etim.:
del llatí offōcāre (i amb canvi de prefix, *affōcāre), mat. sign. || 1.