Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. afogar
veure  2. afogar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. AFOGAR v. tr.
|| 1. Abrusar, calar foc; cast. quemar. Segons han començat e continuen talant, affogant, e empresonant axí persones com bens, doc. a. 1462 (arx. mun. Igualada). a) met. Omplir el cor d'un afecte intensíssim; cast. abrasar. Senyer Deus qui avets encès e afogat lo cor del vostre servidor de vera amor, Llull Cont. 203, 22.
|| 2. (especialment) Calar foc al boïc o formiguer (Balaguer, Pradell, Tarragona).
    Fon.:
əfuɣá (Tarr.); afoɣá (Pla d'Urg., Pallars); foɣá (Lleida).
    Etim.:
format damunt foc o potser d'un llatí affŏcāre ‘calar foc’.

2. AFOGAR v. tr.
|| 1. Matar impedint la respiració; cast. ahogar. «Han trobat una criatura afogada en el llit» (Vic, Camprodon, Empordà, Pineda). Lo dit baró [Hercules]... per virtut de sos braços les afogà e feu morir [a les serps]. Tomic Hist. 6. Una torrentada que l'afogués en sa bullenta escuma, Genís Julita 78.
|| 2. Extingir o impedir que surti un crit, una veu o un impuls interior; cast. ahogar. Aquesta raça malehida | que, afogant en son cor la veu sagrada | dels nobles sentiments, Collell Flor. 96. Si no afoga las inspiracions de la fe y la rahó, Genís Julita 105. a) refl. Extingir-se; deixar de sonar una veu. Que'l mur vell no recorde la vostra gran creuada | y'l crit de ¡Deu y Patria! s'afogue al mont y al pla, Collell Flor. 4.
|| 4. Coure (faves, patates o pèsols) sense aigua, com si fos estofat (Llofriu, Bàscara).
|| 5. Matar o impedir la creixença a les plantes per excés d'aigua o per privació de sol. En axí com los blats son afogats e perduts per sobre pluja, Llull Cont. 298, 27. Si les dites herbes... crexeran molt en llargaria o en amplaria, que les vnes afogassen les altres, conuindrà tosquirarles, Agustí Secr. 22.
|| 6. Llevar els ous a un niu d'ocells (Mancor).
|| 7. Tudar, fer malbé (en general). «Tot quant tenia, tot ho ha afogat» (Eiv.).
    Fon.:
əfuɣá (Vic, Empordà, Eiv.); əfoɣá (Mancor); foɣá (Lloseta).
    Var. form.:
ofegar.
    Sinòn.:
|| 3, colgar; || 6, afollar.
    Etim.:
del llatí offōcāre (i amb canvi de prefix, *affōcāre), mat. sign. || 1.