AFONIA f., neol. Extinció de la veu o pèrdua de la seva tonalitat; cast. afonía. Vestits d'integristes, Rusiñol i Casas cantaren el Ruja fins a l'afonia, Pla Rus. 66. Etim.: pres del gr. ἀφωνία, ‘silenci’.
La consulta avançada al DCVB es fa a través de la plataforma BDLex.