DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

AFORAR v. tr.
|| 1. Avaluar, fixar amb autoritat legal el preu de les coses venedores; cast. aforar, tasar. Altre moneda d'aur corrible e aforada per les dites Corts ultra lo dit florí, doc. a. 1398 (Botet Mon. iii, 394). Agen et sien tanguts de vendre los coloms roquers qui no eren compresos en la dita ordinacio ne aforats segons era aforada altra cassa e volotaria, al for de les xixelles, doc. a. 1448 (BABL, i, 415). Los Consellers... aforaren lo forment del payol de la Ciutat a raho o for de XV sous quartera, Ardits, ii, 125 (a. 1451). Lo Mustaçaf | sos balancês | hi van de més; | ans d'aforar | volen mostrar | triat millor, Spill 7481. Haje de vendrer al preu que lo Mostasaf aforarà, doc. a. 1706 (Scriptorium, febrer 1925).
|| 2. Regonèíxer les mercaderies per fixar el dret que han de pagar; cast. aforar. Ses quastions qu'es punxes movien sobre s'aforà es vi mort, remort, Roq. 17.
    Etim.: del llatí *affŏrare, mat. sign. (REW 264).