Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  afortunat
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

AFORTUNAT, -ADA adj.
|| 1. ant. Fortuït, casual (en bé o en mal); cast. fortuito. L'infant Don Pedro es scapat per cars affortunat, doc. a. 1435 (Boll. Lul. viii, 380). Si nafra algú un altre de ventura | ... | que y pot ell fer mes per iuy e dretura | si no ver dol del cas affortunat? Francesc Oliver (Cançon. Univ. 280).
|| 2. ant. Perseguit de la fortuna (bona o dolenta). Ay mesquina, e quanta misèria han les affortunades dones, Decam., jorn. 3.a, nov. 6.a. Me clamí sens rahó | cuydant que fos de mals afortunat, Ausias March cxx.
|| 3. (modern) Afavorit de la bona fortuna; ben sortat; cast. afortunado. Que'ls colgà i ofegà a tots, menos els quatre afortunats que havien anat a missa, Verdaguer Exc. 47. L'hereu del prestigiós nom y afortunat possehidor del rich tresor, Obrador Arq. 89. Els bons efectes del afortunat remei, Pons Com an., 52.
|| 4. Baldat, tort o paralitzat de qualque membre corporal (Mall.). Autorisant no més an ets afortunats o veys inútils per fer feyna, Ignor. 59. Un homo que tenia es peus redons redons y molt afortunats, Roq. 3.
    Fon.:
əfuɾtunát (Barcelona); afoɾtunát (València); əfoɾtunát (Palma).
    Intens.:
afortunadet, -eta; afortunadot, -ota; afortunadíssim, -ima.