Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  afranquir
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

AFRANQUIR v. tr.
|| 1. Fer franc, alliberar; cast. franquear, librar. Vera fe afranquex e engranex al home son enteniment, per so car no'l costreny dins los térmens on raó lo termena, Llull Cont. 154, 26. Dona Sibilia afranquí los ditz homens de les pernes dels porchs, de sens de blat, de fogaces e de leuda, Priv. Ordin. Valls Pir. 212 (a. 1330). Fareu aquell dia lo general pagament de la redempcio humana, afranquireu los catius fills de Adam, Villena Vita Chr., c. 38. Afranquint-se resoltament el pas fins a l'espona de l'endolat cadafal, Pons Com. an. 166.
|| 2. Afranquir la cara: manifestar les pròpies intencions. E la senyora, escoltant ab molt plaer les raons de la sua amada donzella Hobediencia, afranquí-li la cara, mostrant que deliberaua contentar a ella, Villena Vita Chr., c. 35.
    Fon.:
əfɾəŋkí (or., bal.); afɾaŋkí (occ., Maestrat).
    Conjug.:
regular segons el model de partir.
    Var. form.:
enfranquir.
    Etim.:
format damunt franc.