DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

AFRONT m.
Vergonya i deshonor que pervé de qualque feta o dita; cast. afrenta. Mogut de gran dolença del vostro afront, Boades Feyts 264. No vulla pretendrer lo que se li negarà ab gran afront seu, Ordin. Univ. 1638, 74.
    Refr.
—«Afront de l'amo o d'es marit, no va per dit»: vol dir que els servents no s'han de dar per ofesos del que els seus senyors els diguin, ni les mullers del que els diguin llurs marits (Amengual Dicc.).
    Fon.: əfɾón (Barc., Empordà); afɾón (Pla d'Urgell, Maestrat); afɾónt (Val.); əfɾónt (Mall.).
    Etim.: derivat de afrontar.