DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. AFUAR v. tr.
|| 1. Agusar una cosa; aprimar-la o fer-li punta per un cap (Vic, Torelló): cast. aguzar. Ella, afuant més la boca ab una ganyoteta, Vict. Cat., Film, pt. 3.aLes ombres que el sol allarga, eixampla o afua, Foix Estrella 33.
|| 2. Aprimar, rebaixar les vores (d'un tros de cuiro o badana, per exemple; Tarr.); cast. rebajar, adelgazar.—V. afusar (art. 1).
    Fon.: əfuá (Vic, Torelló, Tarr.).
    Conjug.: regular segons el model de cantar.
    Etim.: del llatí *affūsare, ‘donar forma de fus’.

2. AFUAR v. tr.
|| 1. refl. a) Arrancar de córrer molt de pressa; cast. dispararse. «A l'arribar al camí va afuar-se, i ja no el vegérem més» (Vall d'Àger, Balaguer). «S'ha afuat per entremig de la gent» (Montblanc). Puja collats al dret, s'afúa per timberes, Guimerà Poes. 192.—b) Tirar se veloçment cap a un objecte o lloc determinat; cast. precipitarse, abalanzarse. A Catalunya i al Maestrat es diu principalment de l'acte de tirar-se els ocells cap a un lloc per fer-hi presa o per posar-s'hi; a Mallorca es diu principalment de l'acte de tirar-se una persona o animal cap a un altre per lluitar-hi o fer-li mal. «El falcó s'ha afuat al colom i no l'ha agarrat» (Massalcoreig, Maestrat). Quant ell [el guió de les grues] s'afua a l'aigua per banyarse, | darrere d'ell voreules afuarse | i en l'aigua totes fer son cabuçó, Seidia 21. El pastor s'hi afuà per soyarli la cara amb la mà bruta, Rosselló Many. 150. Me donaríeu sa culpa a mi, aixó si no vos afuàveu a picades, Alcover Cont. 261.
|| 2. tr. Fer acometre o llançar (qualcú o qualque cosa) sobre un objecte; cast. precipitar. Detenint el cà p'el collar, p'el cas de que fos menester afuarlo a la mòpia, Rosselló Many. 71.
    Fon.: əfuá (Montblanc, Mall.); afuá (Balaguer, Massalcoreig, Gandesa, Morella).
    Var. form.: afusar, afusar.
    Etim.: del llatí *affūsare ‘tirar damunt’, format damunt el participi de affundi, mat. sign. (etimologia proposada i ben explicada de O. J. Tallgren en Neuphil. Mitt. xvi, 70).