DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

AGABELLAR v. tr.
I. || 1. Adquirir tota la quantitat possible de mercaderies, per a poder esser l'àrbitre del mercat; cast. acaparar. Moltes voltes se segueixen caresties per causa dels administradors qui agabellen o deixen agabellar les vitualles, Molera, Pron. 1533.
|| 2. Incloure dins una gabella o estany. Les pobres persones que son agabellades en la gabella de Burriana, si tenen necessitat de un almut de sal son forsades de exir de casa, doc. val., a. 1552 (Aguiló Dicc.).
|| 3. Arreplegar totalment una cosa. E que nengun s'en puixa ensenyorir ni ho puixa agabellar, doc. ross., a. 1437 (RLR, xlix, 278). Perque les han agavellades totes [les maduixes] a ca l'enfita-pobres, que diu que té un convit, Vilanova Obres, xi, 149.
II. || 1. Reunir i alçar gent contra algú; cast. levantar. Alcuns fills d'enveja e de iniquitat qui... agabellants costurers e allogats haien feta damnada e reprovada ordinació entre ells, doc. a. 1418 (Col. Bof. xli, 311).a) refl. Unir-se i rebel·lar-se (contra algú). Ab gran furor | enrabiades | agabellades | fort la encorren, Spill 5524. Tots aquells qui se agaballaran contra als administradors, Cap. Sastres y Calçs. (a. 1412).
|| 2. refl. Fer gabella, aplegar-se alguns formant estol; cast. agavillarse. Ni s'agabellan molt amb voltros quant anau p'es carré, perque no volen que los apuntin amb so dit, Ignor. 49.
    Fon.: I || 1: əɣəβəʎá (Barc., Empordà, Solsona, Penedès, Valls); aɣaβeʎá (Lleida); aɣaβeʎáɾ (Val., Alcoi);—II || 2: əʝəβəʎá (Palma, Manacor).
    Var. ort.: alguns han escrit agavellar, però aquesta grafia representa un verb d'origen i significat diferent de agabellar.
    Conjug.: regular segons el model de cantar.
    Etim.: format damunt gabella.