DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

AGARRAR v. tr. introduït modernament en català amb el sentit de ‘agafar fort’, i que en valencià ha pres tots els significats de agafar i per prendre.
«Va agarrar-lo per la brusa i el va rebatre per terra» (Penedès). «Agarra-ho fort, que no t'escapi» (Solsona, Cardona, Gironella). «Els guàrdies civils varen agarrar els lladres» (Morella). «Vaig fer tard per agarrar l'auto» (Morella). «Porta'm el brenar, que m'he descuidat d'agarrà'l» (Morella). «Els empelts agarren o no agarren» (Vinaròs). «Agarrar-se l'arròs»: aferrar-se a la cassola (Val., Tortosa). «Haurem d'agarrar l'altre camí» (Borges-Bl.). «Els xics han anat a agarrar nius» (Elx). «He agarrat un pardalet en trampa» (Elx). Un dels Religiosos mos companys se quedà pendent de un arbre, perque se agarrà sa capilla ab una branca, López Rel. 64. Es com un erissó. que no sabs com agarrà'l, Serres Poes. Gand. 47. A Seidia un desmai li agarra, i cau en braços de sa dida, Seidia 91. Dels dos ramals agarrantse, Llorente Versos, ii, 59.
    Fon.: əɣərá (or.); aɣará (occ., Maestrat); aɣaráɾ (Val., Cast., Al.).
    Conjug.: regular, segons el model de cantar.
    Etim.: format damunt garra.