DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

AGENT adj. i subst.: cast. agente.
|| 1. Que obra; principi d'acció. Agent és aquell qui obra de alguna cosa, LIull Am. 390. Passen les species en l'enteniment agent, Egidi Romà, ll. 1, pt. 1.a, cap. 2. Als jouens sols mou la vil cobeiança, per ser en lo medi del seu viu agent, Proc. Olives 1794.
|| 2. Cosa que obra en un o altre sentit. Balb, sord i sec per a tot agent exterior, Ruyra Parada 82.
|| 3. jurispr. Qui exerceix una acció davant el tribunal. Si lo Fisc, o part agent e instant, subcumbirà, que tal part agent pac las despesas, Const. Cat. 379.
|| 4. Persona que té la missió d'obrar per algú. «Agent de negocis», «agent de policia», etc. Un atlotet ha robats dos municipals y tres agents de policia, Ignor. 48.
    Fon.: əʒén (Barc.); aʧént (Val.); əʒént (Palma).
    Etim.: pres del llatí agente, ‘que obra’.