Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  agermanar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

AGERMANAR v. tr.: cast. hermanar.
|| 1. Unir com a germans. Los àngels ara ab gran plaer s'agermanaran ab los dits hòmens, Villena Vita Chr. c. 28. a) Donar a un animal femella els animalons d'altres cries, perquè en tingui esment (Empordà).
|| 2. Unir les voluntats de diverses persones. Les rasses que enemistà la guerra, s'acosten y agermanen, Llorente Versos, ii, 46. De cada dia es balls acostan y agermanan més ses classes y categories socials, Ignor. 34.
|| 3. Concordar, fer que s'avinguin algunes coses. Es un «tu» més franch y més igual, que s'agermana bé amb so parlar desenfrehit, Ignor. 14. Sa moral que tot heu vol resoltre agermanant doctrines oposades, Ignor. 37.
|| 4. Fer molt semblant. «Agermanar un tros de roba amb un altre» (Mall.).
|| 5. jurispr. Associar persones o coses per qualque negoci, amb pacte d'igualtat i auxili mutu (V. agermanament). «Si lo senyor de la nau dirá que la nau vaia sobre los hauers que's saluaran e los mercaders lo y atorgaran e lo senyor de la nau no agermanarà la nau ab l'auer, si la nau ne va en terra e pren algun dan, tot lo dan que la nau pendrà li deu esmenar aquell hauer que's saluarà, que'l senyor de la nau no y es tengut de res a metre per ço car la nau no's serà agermanada ab l'auer e per ço car los mercaders lo y hauran atorgat» (Consolat, cxcv).
|| 6. refl. Unir-se sexualment els ocells (Mall.).
|| 7. Posar juntes les coses de la mateixa casta, per tal que facen parella o joc (Mall.).
    Fon.:
əʒəɾməná (pir-or., or., bal.); aʤeɾmaná (occ.); aʧeɾmaná (Ribagorça); aʧeɾmanáɾ (Val.).
    Etim.:
format damunt germà.