Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. agost
veure  2. agost
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. AGOST m.
|| 1. Lo vuitè mes de l'any gregorià; cast. agosto. || 2.—a) Nom propi d'home, equivalent a August. Ceragoça deualla de César Agost, Eximenis, II Reg., xxxvii.b) Llin. català.
    Cult. pop.
—I. La Mare de Déu d'Agost: la festa de l'Assumpció de la Verge Maria, que se celebra dia 15 d'Agost. E quant vench a sancta Maria de agost, lo rey fo vengut, Desclot Cròn., c. 34. Lo dia de nostra Senyora de agost, Tirant, c. 50.—a) Fer la Mare de Déu d'Agost: colgar-se o estar colgat (Escrig-Ll. Dicc.).—b) La Mare de Déu d'Agost a quinze d'Agost, ¿a quants del mes se troba?: ho demanen a la gent poc reflexiva, per fer-los cavilar (Llofriu).II.
    Loc. i refr.
—a) Fer el seu agost: fer un bon negoci; cast. hacer su agosto. Un llenyater o un feixinaire no podia pas fer-hi gaire el seu agost, Ruyra Parada 36.—b) Per expressar que a l'Agost les nits ja se són allargades: «En Agost, a les sis és fosc» (Vinaròs). «Agost, a les set ja és fosc» (Mall.). «A l'Agost, a les set ja és fosc» (Segarra). «Per la Mare de Déu d'Agost, a les set ja és fosc» (Barc., Empordà, Men.). «Per la Mare de Déu d'Agost, a les vuit ja és fosc» (Tremp). «A l'Agost, la palla al paller i la dona al llumener» (Calasseit).—c) Per indicar les produccions i feines agricoles del mes d'Agost: «En Agost, figues i most» (Val.). «Per l'Agost, figues i most» (Farnés Parem. 87). «Per l'Agost, bull el mar i bull el most» (Catalana, ii, 35). «Cada cosa en el seu temps, com les figues per l'Agost» (Vilafr. del P.). «Lo bon nap, a l'Agost vol esser nat» (Ribera d'Ebre, ap. Gomis Meteor. Agr. 120). «No és oliva, que a l'Agost no sia eixida» (Castelló de la P., ap. ibid.). «No es pot dir oliva, que de l'Agost no sia eixida» (Serra Calend. folkl. 211). «Per tot l'Agost ha d'estar fet lo most» (ibid.). «Per l'Agost, ni dona ni most» (Gomis Meteor. Agr. 120). «Per s'Agost, ni vi ni most» (Men.). «Aigo d'Agost, mel i most» (Camps Folkl. i). «Aigo d'Agost fa mel i most» (Marroig Refr.). «Aigua a l'Agost, safrà, mel i most» (Segarra). «Si plou molt al mes d'Agost, no gastis diners en most» (Gomís, op. cit.). «Aigo d'Agost, posa corc a tot» (Marroig, Refr.). «Per l'Agost, trilla el peresós» (Gomis op. cit.). «Per a qui no té sembrat, Agost és Març» (Saura Dicc.). «Agost i vermar, cada dia no es fa» (Marroig Refr.). «Agost i verema, tots els dies no aplega» (Martí G. Dicc). «L'Agost la belluga i el Setembre l'aixopluga» (Farnés Parem. 85). «L'Agost és lo neulador, i el Setembre el degollador» (ibid.). «Per l'Agost se madura, i al Setembre sepultura» (ibid.).
    Fon.:
əɣóst (pir-or., or., bal,); aɣóst (occ., val., alg.); aɣɔ́st (Tamarit de la L.); əɣúst (Perpinyà, Elna, Arles, Oleta, Cotlliure, Fontpedrosa, Illa del Tec, Ribesaltes); əɣús (Formiguera). A molts de llocs diuen góst (Esterri, Lleida, Empordà, Mall., Men., Eiv.), forma que trobam ja en un text antic: Pex qui s'anomena salpes es milor sahó de l'any de gost e de setembre, Flos medic., 261.
    Etim.:
del llatí augŭstus (llatí vg. agŭstus), mat. sign.

2. AGOST topon.
|| 1. Vila situada a 16 qm. al NO. d'Alacant.
|| 2. Font que hi ha en el terme de Simat de Valldigna (Geogr. Val. ii, 170).
    Etim.:
hi ha hagut qui ha cregut que l'origen d'aquest nom era el nom Aguast que els morescs donaven a una font (cfr. Geogr. Al. 1014). Però apar més probable que la vertadera etimologia sia el llatí Augŭstus, tan abundant en la toponímia de les terres romanitzades (cfr. Thes. L.Lat., ii, 1413-18).