DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinņnims  CIT  TERMCAT

AGRACIAR v. tr.
|| 1. Donar grącia; cast. agraciar. Ah Senyor qui agraciats los agraciats, e benahuirats los benahuirats! Llull Cont. 285, 28.
|| 2. Augmentar a algś la grącia o bon aspecte; embellir, afavorir. «Quant li agrącia eixe vestit a la seua filla!» (Maestrat). Y agrącia ab perles ric turbant sa testa, Seidķa 164.
|| 3. ant. Donar les grącies, manifestar la gratitud. E lloem e agraciem Deus de tot ēo que'ns dona, Muntaner Crņn. 173. a) usat com a refl.: Cant Felix hac pres comiat del philosoph, e's fo agraciat molt d'ell, se'n aną, Llull Felix, i, 167.
|| 4. Fer favor; donar una cosa graciosament o per sort, sense esforē del qui la rep; cast. agraciar. El nom inscrit en ella [la bolleta] indica la persona agraciada amb la propietat del porcell, Salvador FB 26.
    Fon.: əɣɾəsiį (or., bal.); aɣɾasiį (occ.); aɣɾasiįɾ (Val.).
    Etim.: format damunt grącia.