Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  agrair
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

AGRAIR (i ant. grair). v. tr.: cast. agradecer.
|| 1. Regonèixer i estimar un benefici rebut. On li grahiem, la hora quan nos castigaua, lo castigament que'ns feya, Jaume I, Cròn. 1. Dona, si us am, no'm graescau amor, Ausias March cix. Responguemli que'ns plahia e que ley agrahiríem molt, Pere IV, Cròn, 266.
|| 2. Demostrar, amb paraules o amb obres, regoneixença i estimació d'algun benefíci. Los bens que m'ha dats Deu no'ls hi tinc merescuts ni'ls hi sé agrair segons deuria, Llull Blanq. 1. Jo agrayré los vostres serveys ab altres, Lacavalleria Dict.
    Loc.

—«Pagant i agraint»: pagant una cosa bé i de bon grat (Bal.). Li diu: pagant y agrahint, me voldries acursà es calsons?, Ignor. 14.
    Fon.:
əɣɾəí (pir-or., or., bal.); aɣɾaí (occ.); aɣɾaíɾ (Val.).
    Conjug.:
regular segons el model de partir.
    Etim.:
d'una forma llatina *gratīre (<grātum), mat. sign. (Cfr. les formes provençals gradir i grazir, que representen els dos graus d'evolució entre la forma llatina i la catalana).