Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  agranar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

AGRANAR v. tr.
I. cast. barrer.
|| 1. Recollir i tirar cap envant, amb una granera, qualque cosa (gra, pols, neu, etc.). Una granereta... pera agranar la cèndra, Martínez Folkl. 26. Donetes qu'agranant treyen ses agranadures defora ran des portal, Ignor. 32.
|| 2. Netejar amb una granera. Escombrador del palau sia nomenat qui lo nostre palau agran, Ordin. Palat. 95. Prengué un ramaç e començà apartar lo fem e agranar vn troç de terra hon la Senyora sigués, Villena Vita Chr., c. 65.
|| 3. met. Llevar violentament una cosa d'enmig, fer-la desaparèixer de pressa d'un lloc. Saltà es vent a llevant i, tant ne vols tant ne prenguis, ho agranava tot, Camps Folkl. ii, 7. Sentí desitjos d'agranar tota aquella materialitat, Galmés Flor 113.
II. || 1. Escampar gra per tal d'atreure els ocells i caçar-los. Ordonam que nengu no gos caçar coloms ne parar ab filats ne agranar en algun loch quantsevol sia luny del colomer, doc. a. 1456 (BABL, i, 392).
|| 2. Alimentar bé de gra els animals (Barcelona, Vic). E fets agranar los porchs selvatges que vinguen en la dita vinya, e fets-hi metre truges qui vagen en amor, per tal que ells mils hi devallen, doc. a. 1389 (Est. Univ. xiii, 351).
|| 3. met. Donar molt de menjar a una persona, alimentar-la bé (Empordà).
    Loc. i refr.
—a) Agranar escales amunt: fer una cosa absurda, irracional (Gandesa). —b) Agranar son endret: defensar el seu dret a la possessió d'una cosa (Martí G. Dicc.).—c) «Una granera nova agrena arreu»: vol dir que les coses noves fan més bon servei (Mallorca).—d) «El u per l'altre, i la casa per agranar»: ho diuen dels qui, pretextant que toca a un altre fer una cosa, i aquest pretextant que pertoca a aquells, tots la deixen sense fer (Val.).
    Fon.:
əɣɾəná (Mall.: pres. əɣɾén, əɣɾénəs, etc.); aɣɾaná (Lleida, Urgell, Fraga, Falset, Gandesa, Calasseit, Tortosa, Morella, Vinaròs); aɣɾanáɾ (Cast., Val., Alcoi, Pego, Alacant, Elx); aɣɾená (Balaguer); əɣɾəɾná (Alq. Bl.).
    Var. form.:
granar, garnar, agarnar (Menorca).
    Sinòn.:
I, escombrar, escombrassar.—II || 1, engranallar, agranallar.
    Etim.:
format damunt gra.