Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. agrest
veure  2. agrest
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. AGREST, -ESTA adj.: cast. agreste.
|| 1. Que es fa en el camp, o pertany al camp. Sonar las agrestas flautes, Alegre Transf. 43. Volia la ley que fos menjat lo dit anyell ab such de letugues agrestes, Villena Vita Chr., c. 148. Regalicia, alls agrests, ço sien porrines de aquels ques fan en vinyes, Micer Johan 407. Isoleu-me del mar, de les coves frescoses | i el galzeran agrest on mestrejo paranys, Foix Nadals 49.
|| 2. Inculte, no conreat. Ans que vajes en los locs agrests fer penitencia, Llull Blanq. 5. La universitat de Puigcerdà posada en frontera e en terra agresta, doc. a. 1430 (Misc. Fontserè 373).
|| 3. met. Rústic, groller, de poca civilitat. L'om spiritual, qui es agrest e ences en la muntanya en vida solitaria, aquell aytal no es bo per vida politica ne ciuil, Eximenis II Reg. 44.
    Fon.:
əɣɾést (or., bal.); aɣɾést (occ., val.).
    Etim.:
del llatí agrestis (iguals significats).

2. AGREST, -ESTA adj.
|| 1. Agre, que té una acidesa desagradable. Plouie'ls manna del cel | dolça e no pas agresta, Diuis. Mall. 106.
|| 2. met. Mal de resistir o de sufrir. La mort tan amarga sentís molt agresta | que trist per nos rembre lhesus pres en terra, Trobes V. Maria.
    Etim.:
del llatí *acrestis, però no amb el significat de ‘raïm verd’ (cf. REW 112) sinó de ‘agre’ en general.