DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

AGUAIT m.
Acte i efecte d'aguaitar.
|| 1. Acte d'esperar d'amagat i cautelosament l'ocasió de sorprendre qualcú; cast. celada, emboscada. Aqui metets-vos en aguayt, en tal manera que la ost dels Serrayns no us vegen, Desclot Cròn. 5. Per tal que lo diable... a la salut dels homens aguayts per aposicio de coses nocives preparar no pusca, Ordin. Palat. 36. L'adalill... qui era anat a descobrir un aguayt que homens den Jaume de Mallorques havien fet, Pere IV, Cròn. 183. Com Licahon hage fet posar aguayts a mi, Alegre Transf. 5. Auol costum es aguait que no se'n pot hom guardar, Jahuda Dits 59.
|| 2. Acte de treure el cap per una obertura o per damunt qualque cosa; cast. asomada. «He fet un aguait, però no he vist ningú» (Mall., Men.).
|| 3. A l'aguait: vigilant per descobrir qualque cosa que s'espera; cast. al acecho. «Estic a l'aguait per si passa mon germà» (Gandesa). «Estic a l'aguait per si ve el meu pare» (Valls, Maestrat, Cast., Val.). «Anem a l'agoit de ses perdius» (Llofriu). «Noltros caçam ses llebres a l'aguait» (Mall.). Com per ací hi passen més guineus que cotxos, cal estar a l'agoyt, Víct. Cat., Sol. 27. Volia estar a l'aguait de la fantasma, Ruyra Parada 21.
    Loc.—a) Dormir-se a l'agoit: dormir fins més tard de l'hora que un es proposava (Empordà).—b) «No tenc de mester aquests aguaits»: ho diu un que renyen sense tenir culpa (Palma).—c) «No vaig de més aguaits»: vol dir ‘no vaig de més romanços o coses sense importància’ (Santanyí).
    Fon.: əɣwáјt (or., bal.); əɣóјt (Empordà); aɣwáјt (occ.).
    Etim.: format damunt aguaitar.