Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  aguantar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

AGUANTAR v. tr.
|| 1. Sostenir, mantenir (qualque cosa) en un determinat estat o posició, fent que no caigui, que no s'afluixi o que no es mogui; cast. aguantar. El va aixecar a braç, aguantant-lo fort, Massó Croq. 159. El faristol encar aguanta el Llibre, Ramis Clar. 67. Es seus peus no l'aguantan, Roq. 7. «Casi casi no el conec, | però digue-li que sí; | ja n'hi haurà de més per mi, | solament que s'aguant dret» (cançó pop. Mall.).
|| 2. a) Suportar, resistir a una força contrària (física o moral), no deixar-se guanyar d'una violència; cast. aguantar. «Es barco ha aguantada sa corrent» (Mall.). Ja no puch aguantar pus un pes tan gros demunt mi, Penya Poes. 126. Disposantse a aguanter el suplici que li esperava, Rosselló Many. 182.—b) Tolerar, suportar una cosa contenint els desigs d'evitar-la; cast. soportar. Jo no aguante que's burlen, Seidia. Aguantant ella males cares y calpissots, Guinot Capolls 16. Es dos enamorats agontaren y no se mogueren, Roq. 18.
|| 3. Conservar amb persistència; cast. mantener. «Aguantar sa malícia» (Mall., Men.). El rampell d'aguantar la boca closa, Víct. Cat., Ombr. 24. a) Seguir insistentment la caça. «Aquest ca aguanta molt sa caça» (Mall.).
|| 4. Contenir, reprimir (un impuls interior). Fins s'aguantava'l respir per no bellugarse, Pons Auca 48. Jo m'aguanto y'm continch, Vilanova Obres, xi, 247.
|| 5. absol. Resistir, mantenir-se sense cedir; cast. aguantar. Rusiñol... té tanta seguretat, tanta joventut, una vitalitat tan visible, que està destinat a aguantar fins al final, Pla Rus. 94. Són els beneficiats de la festa, els qui en treuran el profit, si el dia aguanta sense ploure, Villangómez Any 61.
    Loc. i refr.
—a) Aguantar-se com un soldat vell: mantenir-se ferm en una resolució (Cat., Bal.).—b) Aguantar [a qualcú] la metxa, o la conversa, o la tava: sostenir a algú la conversa o les berbes, sense disgustar-se'n ni cedír (Martí G. Dicc.).—c) Aguantar la capa (Cat., Bal.), o Aguantar la barra (Ripoll): estar aturat i sense fer res, mentre el company festeja amb una noia.—d) Aguantar l'espelma: vigilar una parella de festejadors (Empordà).—e) Aguantar la porra: tenir paciència per suportar el que perjudica o molesta (Aladern Dicc.).—f) Aguantar-se per un fil: estar en situació molt perillosa (Cat.).—g) «Aguanta, i seràs cabo!» (Mall.): ho diuen en to de berba per fer aguantar qualque cosa a un mosso o al·lot.—h) «Aguanta, Roc, que l'avi combrega!» (Men.); «Aguanta, Lluc, que ta mare t'escanya!» (Ciutadella).—i) Aguantar el bastó: sofrir resignadament (Ciutadella).—j) Voler [qualcú] que li aguantin el front: voler-se fer respectar (Manacor).—l) «No s'aguanta a mig temps ni a barres altes»: ho diuen d'un de qui no es poden fiar, que avui diu una cosa i demà una altra (Mall.).—m) «Un sac buit no s'aguanta dret»: ho diuen referint-se a un que menja massa poc (Mall., Men.).—n) Aguantar sa paret: estar-hi estalonat (Bal.).
    Fon.:
əɣwəntá (Barc., Bal.); əɣuntá (or., men.); aɣwantá (occ.); aɣwantáɾ (Val.); əɣontá, əɣondá (Mall.).
    Conjug.:
regular segons el model per cantar. A certes parts de Catalunya, en lloc de dir aguant, aguantes, etc., diuen agònt, agòntes, etc.
    Etim.:
probablement de l'it. agguantare, que és derivat de guanto, ‘guant’.