DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

AGUDESA (i ant. i dial. agudea). f.
|| 1. Qualitat d'agut; cast. agudeza. La subtilea qui és en home accidentalment no és d'aquella agudea ni d'aquella forsa a entendre que és la subtilea substancial, Llull Cont. 214, 23. La muntanya era tan fort e alta que retia agudea, Marsili Cròn., c. 38. Pochs agudesa de enteniment tenen, Egidi Romà, II. 1, pt. 1.a, cap. 1. Puys methi altre poch de vinagre en guisa que sapia un poch a la agudesa del dit vi, Flos medic. 214. La qual [bèstia] ha tant gran agudesa de vista que paret ne rocha no li empatxa, Genebreda Cons. 134.
|| 2. Acció aguda, que fa gràcia o que demostra un enginy viu. «Aquest nin fa moltes agudeses» (Mall., Men.).
|| 3. Acudit, idea aguda o estranya (Ribera del Flamicell); cast. ocurrencia. «No et vindrà l'agudesa d'estropar aquesta roba!» (Misc. Fabra 303). Menjaven i bevien copiosament i l'agudesa saltava, Pla Rus. 89.
    Fon.: əɣuðέzə (Barc.); aɣuðésa, aɣuðéa (Val.); əɣuðə́zə (Mall., Ciutadella).