Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. agut
veure  2. agut
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. AGUT, -UDA adj.: cast. agudo.
I. Que acaba en punta llarga i subtil. En cada boca ell avia dents molt agudes e molt trencants, Llull Cont. 356. Los sperons son aguts perque puguen fer correr lo cauall, Tirant, c. 35. a) Angle agut: l'angle menor que un recte. L'angle on se aiusta... es agut, Albert G., Ques. 95.—b) m. ant. Clau petit, molt usat en la construcció de barques. Per XI II. e miga d'aguts que féu, en què hom penja los dits escuts, doc. a. 1320 (Durliat ARM 244). Ha en la ferrera aguts en mig cayrat en una coffa, doc. a. 1331 (Capmany Mem. ii, 413).De les castes de aguts que hi havia i de les denominacions que rebien, ens en dóna una idea aquest tros d'inventarí de l'a. 1419: «Mil aguts de ploma, 2000 aguts de galaverna, 200 aguts taulats, 300 aguts de banqueta;... mil aguts de ploma, dos mil aguts de galanera, 200 aguts taulars, 300 aguts de banqueta» (Bofarull Mar. Cat. 99, 100).—c) m. Un peix no gaire bo (Maó).
II. || 1. Que es fa sentir d'una manera intensa i penetrant. a) De gust coent. La set de la nit proceex en los sans de coses salades o agudes o altres viandes, Albert G., Ques. 19 v. E mit-hi mel e vinagre e sia ben agut e bulla molt, Flos medic. 217 v. —b) De so alt. Ab un estrafet to sonorós y agut, Pons Auca 253.—c) Que té accentuada la darrera síl·laba. «Paraula aguda»; «vers agut».
|| 2. (per extensió) Malaltia aguda: malaltia greu de poca durada. Qui la caça, | pren mala lebra, | vibra, culebra | e febra aguda, | no coneguda, Spill 219. Dita aygua... causa moltissims mals, febres llargues en los joves, malalties agudas en los vells, doc. a. 1628 (BSAL, vi, 38).
III. met.
|| 1. Penetrant, viu (parlant de facultats cognoscitives). L'enteniment en aitant com es pus agut e pus sutil, es pus aparellat a entendre, Llull Cont. 187, 11.
|| 2. a) Que té vivor i penetració d'enginy. Per tan com era espert e saui e agut, Tomic Hist. 40. Lo lsop, com en astucies y cavilacions fos agut, Isop Faules 3.—b) Discret i graciós en parlar o en obrar (Mall., Men.). Li va respondre un atlot per fer d'agut, Ignor. 63. «Sou Catalina Buscai, | nom de la llenya menuda; | no hi ha cap persona aguda | que haja feta nosa mai» (cançò pop., Mall.).
|| 3. Que està dit o fet amb discreció i gràcia (Mall.). Publicam sa poesia que més amunt podeu llegir. ¿Que no la trobau aguda y ben glosada? Roq. 8.
    Loc.
—a) Un agut: la mínima cosa (loc. ant.). E si [la nau] no's restauraua sino sol de un agut, sia del loguer a pagar del mariner, Consolat, cap. 138.—b) Esser agut com una punta d'orinal: no esser gens agut, no tenir gens de gràcia ni enginy (Labèrnia Dicc.).—c) «Donau-les-me agudes, i les vos tornaré santes»: ho diuen per indicar que sols de les persones discretes es pot treure vertader profit (Palma de Mall.).
    Fon.:
əɣút (pir.-or., or., bal.); aɣút (occ., val.).
    Intens.:
III. agudet, -eta; agudó, -ona (aplicat especialmente als nens); agudot, -ota; agudoi, -oia.
    Etim.:
del llatí acūtu, mat. sign.

2. AGUT
Llin. existent a les províncies de Barc., Gir., Cast., Val.).
    Etim.:
del nom propi llatí Acūtus.