DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

AIGUADER, -ERA m. i f.
|| 1. Qui beu aigua i no beu vi; cast. aguado. Deu ser ayguader, que li agradan les lleminadures, Vilanova Obres, iv, 68.
|| 2. Qui pren les aigües d'un balneari; cast. bañista. Jo'm tractava ab molt pochs ayguaders, Oller Pil. Pr. 68.
|| 3. Qui té per ofici traginar o vendre aigua; cast. aguador. Com si siguere un carret d'ayguadera, Guinot Capolls 75.
|| 4. Guardià o cap administratiu de les fonts o sèquies; cast. aguañón. Lo aygoder o sequier men e endrès la dita aygua, doc. mall., a. 1293 (BSAL, xx, 98). «Jo mai no havia vist una cosa així», es diu l'aiguader, impressionat, Maurette Aiguat 27.
|| 5. ant. Apte per contenir aigua. Un dorch de terra apadaçat qui es aygoader, doc. a. 1380 (BABL, vi, 472). Una cetra ayguadera d'argent, Extim. Pr. Viana 189. Una polera aygadera, doc. a. 1431 (Est. Univ. x, 129).
|| 6. ant. Que fa aigua (parlant d'embarcacions). Per ço car com los mercaders nolieiaran aquella nau o aquell leny, guardassen ho si era ayguader o no, Consolat, c. 66.
|| 7. pl. Aiguaders (val. auiaders, m., i auiaderes, f.): ormeig compost de quatre o sis senalles còniques sense cul, que es posen mitat a cada banda d'una bístia i s'empren per traginar gerres d'aigua (Alcoi, Senet, Benilloba, Crevillent, Guardamar); cast. aguaderas. Uns ayguaders e uns corbellons, doc. any 1434 (BSAL, iii, 288). V. anganells (|| 2).
|| 8. ant. Aquari, signe del Zodíac (Lacavallería Gazoph.).
    Fon.: əјɣwəðé (Conflent, Torelló, Valls); aјɣwaðé (Ll.); əјɣwaðéɾ (Castelló); əјɣəðé (Gir., Empordà); əјɣoðé (Mall.); awiaðéɾ (Val., Alcoi, Sanet).