DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

AIXAROP o XAROP m.
|| 1. Beguda que es fa coent sucre amb aigua fins que sia espès i afegint-li substàncies refrescants o medicinals, de les quals pren noms especials; cast. jarabe. «Xarop de cama-roges» (Men.): cast. jarabe de achicorias. «Xarop de codony» (Tortosa): cast. jarabe de membrillo. «Xarop de flor de saüc» (Olot). «Xarop de gers» (Olot): cast. jarabe de frambuesa. «Xarop de les cinc arrels» (Vendrell). «Xarop del ram» (Olot): és purgant; cast. jarabe de espino cerval. «Aixarop del rei»: un dels més complicats i saborosos (Barc., segles XVII i XVIII, ap. Aguiló Dicc.). «Aixarop de magrana» (Empordà, Igualada, Vendrell, Mall.); és bo per curar el mal de coll; cast. oxizacre. «Xarop de malví» (Vendrell): es fa amb suc de la planta Althea officinalis. «Xarop de mèdula de vaca» (Vendrell). «Aixarop de mel i vinagre» (Mall.); cast. ojimiel. «Xarop de móres» (Tortosa, Vendrell): s'empra contra les febres palúdiques; cast. jarabe de moras. «Xarop de poncem» (Olot) o «aixarop de poma» (Alacant): cast. jarabe de sidra. «Xarop de rimes» (Olot): cast. jarabe de grosellas. «Aixarop de taronja» (Mall.): cast. naranjada. «Xarop de xicoira» (Vendrell). «Xarop goma» (Hospitaler Voc.). E si freturavem d'alscuns letouaris et de axarops o de qualsque altres medecines, Ordin. Palat. 88. Temps es que tasts algun poch de axerop dolç que sia preparatiu de la tua cura, Genebreda Cons. 58. Com los exarops e iuleps disponguen les humors, Albert G., Ques. 29. Fins que lo axerob fasa fils, Flos medic. 199. Hi sens exarops donauli vos porga?, Proc. Olives 271. Tot això ben regadet amb aixarop de poncem, Pons Com an., 197. Per beure, resolis y axarops ponsemers, Vilanova Obres, xi, 232.
|| 2. Beguda excessivament dolça; cast. jarabe.
|| 3. met., iròn. a) Aixarop de llençol: enllitament per curar-se. «Tu estàs molt refredat; hauràs de pendre aixarop de llençol» (Mall., Men.).—b) Aixarop de pàmpol: vi (Cat.).—c) Aixarop de gaiato (Cast.) o aixarop de reblanir (Mall.): ventim, tupada. «Per curar aquest al·lot, no hi ha com donar-li aixarop de reblanir» (Mall.). «Li han donat aixarop de gaiato» (Cast.). Li pegaren totes en la porta als nasos..., i va aplegar a temar-se alguna presa forçà d'eixaròp de gayato, Pasqual Tirado (BSCC, i, 236).—d) Aixarop de llenga: xerrera fada (Vogel Dicc.).
    Loc.
—Respondre xarop amb canal: respondre fora de lloc (Rojals).
    Fon.: əʃəɾɔ́p (Barc., Vendrell); əʃəɾɔ̞́p (Mall., Men.); aјʃaɾɔ́p (Tortosa); aʃaɾɔ́p (Pego, Alacant); eјʃaɾɔ́p (Cast.); ʃəɾɔ́p (Gir., Olot, St. Feliu de G., Manresa, Igualada, Sta. Col. de Q., Valls, Mall., Men.); ʧaɾɔ́p (Tortosa); ʧeɾɔ́p (Lleida, Borges Bl. i altres pobles de l'Urgell).
    Etim.: de l'aràb. xaráb ‘vi’ i amb epítets especials ‘aixarop’ (cfr. Dozy Suppl. i, 741).