DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

AJAURE o AJEURE v. tr.
I. || 1. Posar (una persona o animal) en posició horitzontal; cast. echar. «El va ajaure en terra i li va donar una batana!» (Solsona). No havia draps ab què cobrís son fill ni casa on se ajagués, Llull Sta. Mar. 196. Ajaurer a algú de subines o boca per amunt, Lacavallería Gazoph. S'està bé a n'aquí! Potser que'ns hi ajeguéssem! Pons Auca 192. Ens ajaguérem de boca terrosa sobre un marge, Ruyra Parada 39.
|| 2. Matar o fer perdre els sentits (Men.).
|| 3. Vèncer, aclaparar; cast. derribar. S'axeca Catalunya... y ajau en cent victòries als may vençuts soldats, cast. acostarse. «La febre va pujar tant, que em vaig haver d'ajeure» (Cat., Bal.).
|| 5. refl., met. Cedir, consentir a una cosa per força o per evitar mals majors; cast. acceder. «Tanmateix s'hi ha ajagut, maldant maldant» (Llofriu). «No m'agradaven pas aqueixos tractes, però ens hi hem hagut d'ajaure a la força» (Solsona, Cardona, Gironella, Vendrell).
|| 6. refl., met. Descuidar-se en fer alguna cosa, fer-la amb negligència; cast. dormirse. Un filosof podria fer més comentaris sobre si cada dia mos hi ajeym més dins sa sociedat, Ignor. 23.
|| 7. refl., met. Entretenir se massa en una visita o en algun negoci, ocupar-hi massa temps sense necessitat; cast. aporrarse.
II. || 1. Posar horitzontalment (qualsevol cosa inanimada); cast. echar, tender, abajar. Los núvols, que voldrien volar fins a sa testa, | ... | s'ajauen a sos peus, Canigó iv. Així arranant sa dalla la Mort ajau sa messa, Atlàntida iii. Silencioses canals d'aire que ajeien de costat la faror del llum, Víct. Cat., Ombr. 36.
|| 2. Tombar cap a un o altre costat el pèl d'un vellut, felpa o altre teixit semblant; cast. chafar (Un Mall. Dicc.).
|| 3. Fer que es posin inclinades les espigues d'un sembrat per l'excés de pluja o l'impuls del vent; cast. encamar. a) refl. Tombar-se el sembrat; cast. encamarse. Les motes dels terraplens s'ajeien i esclarissaven boi perdent llurs flors, Pons Com an., 118. Quan es bon blat s'ajeu de ple, no vull ésser s'espiga buida, Ruyra Pinya, ii, 136.
    Loc.—a) Ajeure's amb ses gallines: anar-se'n al llit molt dejorn (Mall., Men.).—b) Ajeure's a s'arada: retre's per falta de forces, tirar-se en terra amb sa càrrega; cast. echarse en el surco (Un Mall. Dicc.).—c) «Ja ho veurem, En Gelat, on s'ajaurà!»: ho diuen per expressar incertitud sobre les conseqüències que poden venir (Mall., Men.). Es qui van cada dia a fer volteta p'es Moll no s'en poden avenir de veure amollar en terra tants de cilindros... Meèm mèem, a la fi, En Gelat ahont s'ajeurà, Ignor. 55.
    Fon.: əʒáwɾə (Sallagosa, Empordà); aʒáwɾe (Lleida); əʒέwɾə (Montlluís, Puigcerdà, Barc.); əʒέ̞wɾə (Mall., Men., Eiv.); aʒέwɾe (Tremp).
    Conjug.: igual a la de jaure o jeure.
    Etim.: del llatí adjacere, ‘estar ajagut o recostat’.