Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  ajaure
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

AJAURE o AJEURE v. tr.
I. || 1. Posar (una persona o animal) en posició horitzontal; cast. echar. «El va ajaure en terra i li va donar una batana!» (Solsona). No havia draps ab què cobrís son fill ni casa on se ajagués, Llull Sta. Mar. 196. Ajaurer a algú de subines o boca per amunt, Lacavallería Gazoph. S'està bé a n'aquí! Potser que'ns hi ajeguéssem! Pons Auca 192. Ens ajaguérem de boca terrosa sobre un marge, Ruyra Parada 39.
|| 2. Matar o fer perdre els sentits (Men.).
|| 3. Vèncer, aclaparar; cast. derribar. S'axeca Catalunya... y ajau en cent victòries als may vençuts soldats, cast. acostarse. «La febre va pujar tant, que em vaig haver d'ajeure» (Cat., Bal.).
|| 5. refl., met. Cedir, consentir a una cosa per força o per evitar mals majors; cast. acceder. «Tanmateix s'hi ha ajagut, maldant maldant» (Llofriu). «No m'agradaven pas aqueixos tractes, però ens hi hem hagut d'ajaure a la força» (Solsona, Cardona, Gironella, Vendrell).
|| 6. refl., met. Descuidar-se en fer alguna cosa, fer-la amb negligència; cast. dormirse. Un filosof podria fer més comentaris sobre si cada dia mos hi ajeym més dins sa sociedat, Ignor. 23.
|| 7. refl., met. Entretenir se massa en una visita o en algun negoci, ocupar-hi massa temps sense necessitat; cast. aporrarse.
II. || 1. Posar horitzontalment (qualsevol cosa inanimada); cast. echar, tender, abajar. Los núvols, que voldrien volar fins a sa testa, | ... | s'ajauen a sos peus, Canigó iv. Així arranant sa dalla la Mort ajau sa messa, Atlàntida iii. Silencioses canals d'aire que ajeien de costat la faror del llum, Víct. Cat., Ombr. 36.
|| 2. Tombar cap a un o altre costat el pèl d'un vellut, felpa o altre teixit semblant; cast. chafar (Un Mall. Dicc.).
|| 3. Fer que es posin inclinades les espigues d'un sembrat per l'excés de pluja o l'impuls del vent; cast. encamar. a) refl. Tombar-se el sembrat; cast. encamarse. Les motes dels terraplens s'ajeien i esclarissaven boi perdent llurs flors, Pons Com an., 118. Quan es bon blat s'ajeu de ple, no vull ésser s'espiga buida, Ruyra Pinya, ii, 136.
    Loc.
—a) Ajeure's amb ses gallines: anar-se'n al llit molt dejorn (Mall., Men.).—b) Ajeure's a s'arada: retre's per falta de forces, tirar-se en terra amb sa càrrega; cast. echarse en el surco (Un Mall. Dicc.).—c) «Ja ho veurem, En Gelat, on s'ajaurà!»: ho diuen per expressar incertitud sobre les conseqüències que poden venir (Mall., Men.). Es qui van cada dia a fer volteta p'es Moll no s'en poden avenir de veure amollar en terra tants de cilindros... Meèm mèem, a la fi, En Gelat ahont s'ajeurà, Ignor. 55.
    Fon.:
əʒáwɾə (Sallagosa, Empordà); aʒáwɾe (Lleida); əʒέwɾə (Montlluís, Puigcerdà, Barc.); əʒέ̞wɾə (Mall., Men., Eiv.); aʒέwɾe (Tremp).
    Conjug.:
igual a la de jaure o jeure.
    Etim.:
del llatí adjacere, ‘estar ajagut o recostat’.