Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  ajudant
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

AJUDANT
I. adj. (part. pres. de ajudar): que ajuda. Les virtuts sien ajudants a nostres necessitats, Llull Blanq. 30. Pietat vol dir ajudant afecció e bona volentat a tots, Scachs 49.
II. m. i f. Persona que té per ofici ajudar secundàriament a algú en l'exercici d'un càrrec o en el compliment d'una tasca; cast. ayudante. Ab los spaciers barbers porters e ajudants de cambra e altres consemblants officials, Carbonell, Ex. Joan II, cap. 63. Qu'en Jacme Conesa, ajudant de sobreatzembler, te lo dit argent, doc. segle XV (Anuari IEC, i, 150).Especialment: a) El mestre auxiliar d'una escola.—b) Entre pastors, el qui cuida les ovelles i mena les guardes de bestiar o té el primer lloc després del majoral; cast. ayudador (Un Mall. Dicc.).—c) Ajudant de camp: major de tropa que està a les ordes immediates del general, li ajuda en el comandament i transmet les seves ordes; cast. ayudante de campo. El general reialista va trametre un ajudant al camp facciós, Caselles Mult.81.
    Fon.:
əʒuðán (pir-or., or., eiv.); aʒuðán (occ.); aʧuðánt (Val.); əʒuðánt (Malloroa, Menorca).