DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

AJUNTAR v. tr.
Posar juntes diverses persones o coses; cast. juntar. a) Reunir. Ajuntaren-se entorn trenta milia homens a cavall, Muntaner Cròn. 51. Se ajuntà la Rt. Comunitat en lo lloch acostumat, Entrev. Eyv. (a. 1639).—b) Posar la mescla o el ciment entre les juntes dels cantons (Mall., Men.).—c) Cosir les peces que formen l'empena de la sabata, abans d'entatxar-la; cast. aparar (Un Mall. Dicc.).—d) Encaixar unes fustes amb les altres; adreçar dues superfícies per unir-les; cast. ensamblar, acoplar (Labèrnia-S. Dicc.).
    Loc.—a) «Mai s'ajunten fins que es semblen»: ho diuen en veure que dues persones que tenen els mateixos defectes, se fan molt (Menorca).—b) «Ajunta't amb los bons, si ser un d'ells vols»: refrany (Martí G. Dicc.).
    Fon.: əʒuntá (pir-or., or., bal.); aʒuntá (occ.); aʧuntáɾ (Val.).
    Etim.: format damunt junt (o bé d'un deriv. llatí *adjunctare, mat. sign.).