Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. ajust
veure  2. ajust
veure  3. ajust
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. AJUST m.
Acte i efecte d'ajustar (V. ajustar, art. 1). Una font d'aygua corria... fent aiust en un bany, Alegre Transf. 22. Especialment:
|| 1. Reunió de gent. Qu'el rey Don Sanxo hach feyt ajust, que fo be ab XII milia cavalls, Muntaner Cròn. 158. Com lo dit Carles... hagués fet ajust do gents d'armes, Curial, ii, 115. Els staven per los carrers e plaças ab aiusts de gents, Egidi Romà, ll. 1, pt. 2.a, cap. 22.
|| 2. Aplec de gent per tractar alguna cosa. Anaren a la vila de Cervera per l'ajust que alscunes universitats havien fet, Ardits, i, 168 (a. 1410). Sou Rey depposat en falsos ajusts, Jardinet de orats (Ruscino, i, 622).
|| 3. Acompanyada d'un casament, bateig, missa nova o altra festivitat (Empordà, Mall., Men.); cast. cortejo. Ja dalt de l'ermita | l'ajust s'ha apinyat, Masifern Coses Amp. 102. a) Vestit d'ajust: indument compost de levita, calçons curts tall dels genolls, calces (mitges) llargues i sabates baixes, tot negre (Men.). Duen aquest vestit encara ara els pagesos en els enterraments de senyors grossos i en les processons solemnes (Ciutadella).
|| 4. ant. Envestida (en torneig). Hauia vistes moltes bellas coses per ell fetes en lo torneig e senyaladament l'ajust que hauia fet a Boca de Far, Curial, i, 33.
|| 5. Unió o encaix de dues peces, una dins o sobre l'altra; cast. ensambladura.
|| 6. nàut. Costura o amarradura que resulta de la unió dels caps; cast. ayuste.
    Fon.:
V. l'article següent.
    Etim.:
deverbal de ajustar (art. 1).

2. AJUST m.
Acte i efecte d'ajustar (V. ajustar, art. 2); cast. ajuste. Per ajust y concert fet entre los administradors, doc. any 1665 (arx. mun. de Barc.). De firmar lo acte del ajust que se ha fet, Actes Cap. Seu Mall., 427 v. (a. 1726). «Han fet l'ajust»: se són avinguts, han resolta la qüestió amb un conveni (Mall.).
    Refr.

—«Lo millor de tots los plets, no val un ajust mal fet» (Farnés Parem. 114); «Més val un dolent ajust que el millor plet» (Cat.).
    Fon.:
əʒúst (pir-or., or., bal.); aʒúst (occ.); aʧúst (Val.).

3. AJUST, -USTA adj. ant.
Experimentat. Los homens vells son pus ajusts e pus savis que los infants, Llull Cont. 323.