Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. ajustar
veure  2. ajustar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. AJUSTAR v. tr.
|| 1. Ajuntar, reunir; cast. juntar. La formiga... en estiu con es temps d'ajustar, ajusta tanta de vianda que li basta en ivern, Llull Cont. 108. Ell feu ajustar tots sos parents, Pere IV, Cròn. 73. Tramès a dir al Papa que ajustàs son collegi, Muntaner Cròn. 32. Aiustantse lo esser racional ab lo esser animal determenen lo esser home, Egidi Romà, ll. 1, pt. 1.a, cap. 3. Moltes vegades me so maravellat de nostre Senyor Deu, com tan virtuós esperit ajustà a cors femení, Metge, Somni iv.
|| 2. Afegir, unir; cast. añadir. «Sense ajustar ni llevar res» (Lleida). Si Deus alcun be, qui fos de altre be, ajustava a si mateix, Llull Gentil 166. Ajustam encara a aquestes ordinacions, Ordin. Palat. 67. Item aiostam al stabliment, que..., doc. a. 1352 (Miret Templers 418).
|| 3. Unir sexualment. Un ocell mascle a una femella sola s'ajusta, Scachs 17. Ajustareu lo cavall, moltó, ase ab les femelles, Agustí Secr. 7.
|| 4. Tancar una porta o finestra amb pestell, però sense clau ni biuló; cast. emparejar. «No tanquis en fort; deixa ajustat» (Barc., Empordà, Lleida, Bal.). Laia, ajusta'm els porticons, que la claror em fa mal als ulls, Pons Com an., 99.
|| 5. refl. Formar-se un tot per la juxtaposició de parts. De les gotes se ajusten los rius, Jahuda, p. 76.
|| 6. ant. Envestir (en torneig). Vench vers aquella part e ajustà Boca de Far de pits de cavail axí fort, que abdosos anaren a terra en un munt, Curial, i, 32.
    Fon.:
V. ajustar, art. 2.
    Var. ort.
ant.: aiustar, aiostar.
    Etim.:
del llatí ăd i *juxtare, ‘posar acostats, ajuntar’ (Cfr. REW 4645).

2. AJUSTAR v. tr.: cast. ajustar.
I. || 1. Posar (qualque cosa) a la mida justa o a justa proporció amb una altra. Strengué e ajustà les faldes de les sues vestedures entre les cames, Eximplis, ii, 96. La Rossa... desarrebossà's el vel, ajustà'ls panys, Pons Auca 153. Del faldellí nuvial | ajustava les tabelles, Collell Flor. 65.
|| 2. Conformar una cosa a una altra com a regla o norma. E que ajusts la tua voluntat ab ell, Serra Gèn. 285. Per ajustarla an es bons principis de s'art, Ignor. 12.
|| 3. a) Fer venir bé els vestits al cos o el calçat als peus. Na Blayeta va parexe una pintura quant se va ajustar es gipó, Roq. 17.—b) Posar molt estreta una cosa amb una altra. «Es jac me ve molt ajustat» (Mall.).
|| 4. met. Aplicar a algú un instrument feridor; pegar. «Ajustar es caps d'es dits»: donar una morma (Mall.). «Ajustar es garrot»: pegar una garrotada (Mall.).
|| 5. Adobar, recompondre. «Varen cridar un fuster per ajustar la sènia» (Val.).
|| 6. (en els oficis mecànics) Preparar una peça per ajuntar-la a una altra.
|| 7. tipogr. Ordenar en pàgines d'un tamany determinat la composició que està dins la galera o componedor.
|| 8. equit. Perfeccionar el cavall en tots els moviments i exercicis que li han mostrat (Martí G. Dicc.).
|| 9. Ajustar els comptes: a) Liquidar els comptes comparant les entrades amb les sortides per veure d'equilibrar-los.—b) iròn. Castigar. (Es una expressió presa del cast. ajustar las cuentas).
II. || 1. Posar algunes persones en unitat de pensament o de sentiment envers d'una cosa. «Ajustar una colla de malavinguts» (Empordà).
|| 2. Resoldre (qualque cosa) col·lectivament; cast. acordar. Item aiustada cosa es en general Capitol... que nou seruidors sien posatz a lur seruici, doc. a. 1181 (Miret Templers 541).
|| 3. Contractar. «Hem ajustat un criat» (Cat., Bal.). Té ajustat son maridatge, Ignor. 27.
    Fon.:
əʒustá (pir-or., or., bal.); aʒustá (occ.); aʧustáɾ (Val.).
    Conjug.:
regular segons el model de cantar.
    Etim.:
format damunt just.