DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ALÇA f.: cast. alza.
|| 1. Acte d'alçar; pujada. ĞLa pesseta ha fet una alça molt grossağ.
|| 2. Peça que s'aplica davall una cosa per sostenir-la més amunt. Especialment: a) En la sabateria: tros de pell que claven o aferren damunt la forma, perquè la sabata tingui més altària que la forma tota sola (Barc., Gir., Pobla de L., Pallars, Ll., Tarr., Maestrat, Val., Mall., Men.).—b) En l'ofici de picapedrer: bocí de pedra o de fusta que posen davall una peça grossa quan l'adrecen o la carreguen amb perpals i palanques (Barc., Mall.).—c) En la tipografia: tros de paper que aferren al timpà de la premsa o que posen davall les lletres o gravats que s'han d'imprimir, per distribuir convenientment el grau de pressió i de força de l'estampat.
    Fon.: áɫsə (Barc., Tarr., Mall., Ciutadella); áɫsa (Senterada, Morella, Val.); áɫsɛ (Ll., Maó).
    Etim.: postverbal de alçar.