DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ALÇAR v. tr.: cast. alzar, levantar.
I. Fer més alt. «Hem alçat aquesta paret dues filades». a) (especialment) tipogr. Reunir ordenadament els diferents fulls o quaderns d'un llibre que s'ha d'enquadernar (Cat., Bal.).—b) Donar més intensitat a la veu. No alsaria tant la veu, si ell... tornava en el mon, Ignor. 55. ¿Qui s'atreveix a alsar la veu davant meu? Vilanova Obres, xi, 253.
II. Posar més amunt o dirigir cap amunt.
|| 1. En sentit material: Axí com balansa que alsa al poch e aclina al molt, Jahuda Dits, c. ix. L'emperador... no tingué prou paciencia, alçà la ma e donali un gran bufet, Tirant, cap. 27. Amb s'ajuda meua alsaria en pes el mon, Aguiló Poes. 144. Aparvos qu'alsi el ceptre, Riber Sol ixent 117. Sospirant alcí la vista, que... anà a fitar-se en un formós Crucificat, Ruyra Parada 90. Oh catalans..., alceu els ulls al mur que ara'ns separa, Maragall Enllà 22. Especialment: a) Començar a tocar una campana (Mall.). Va sentir... que la parroquia ja alsava, y s'axecà tot xalest, Penya Poes. 189.—b) En el joc de cartes, pendre'n algunes del munt, abans de jugar, per a posar-les davall les altres a fi d'alterar l'orde en què estaven i evitar fraus (Val., Tortosa).—c) Alçar carta: nom d'un joc de cartes que consisteix que, estant les cartes amb la cara per avall, cada jugador n'alça una, i el qui alça més punts guanya (Mall.).—d) Alçar Déu: elevar l'hòstia en la missa (Val., Mall., Men.). Ella's llevava | tocades deu, | com a la Seu | Déu s'hi alçava, Spill 2513. Una scalleta petita per fer senyal com volen dir missa, sanctus e alsar Nostre Senyor, Alòs Inv. 32 (a. 1523). Al temps de la elevació o alçar del Santíssim, doc. a. 1735 (Hist. Sóller, ii, 969). Tomà dos canalobres mentres alsavan Deu, Ignor. 55.—e) Alçar la colga: treure les pells de la colga o clot, els blanquers, després de tenir-les-hi dos o tres mesos (Igualada).—f) Alçar d'eres: llevar d'era (Eiv.).—g) Alçar la palla: girar-la o treure-la d'una batuda (Aladern Dicc.).—h) Alçar vela: estendre les veles. La nau se acostà, e com fon prop d'elles carreguà de tantes veles com podia portar, e en açò conegueren los genouesos, e en lo galip de la nau, que no era de les sues, e posarense en orde del que pogueren: empero la nau fon tan prop que neguna nau no pogué alçar vela, e aquesta a veles plenes passà per mig de totes les naus a llur despit, Tirant, cap. 90.—i) Augmentar el preu. Lo compte tot me ve hu en alsar o baxar lo preu, doc. a. 1623 (Segura HSC 238).
|| 2. En sentit immaterial: Posar a un grau més alt de dignitat, coratge, virtut o puresa. Sàpies alçar ton enteniment sobre sa natural raó, Llull Sta. Mar. 330. Mataren lo rey Cale ben Cale, e alçaren altre per rey, Tirant, cap. 23. Ara, Marta, alçau vn poquet l'enteniment vostre... car yo us vull comunicar vn gran secret, Villena Vita Chr., cap. 130. Assò li ha alsat lo ànimo, Lacavalleria Gazoph. Qualque pic alsantse cap de bandolina ab ses proposicions arriscades, Galmés Flor 13. a) (per extensió), refl. Posar-se a fer un ofici o treball que no és el propi (Mall.). «Jo em som alçat caçador | de papallones pintades; | else mat a garrotades | per no fer tanta remor» (cançó pop., Ariany).—b) Apellar d'una sentència a un tribunal superior (Ros Dicc.).
III. Posar verticalment, o en posició més acostada a la vertical.
|| 1. refl. Posar-se dret el qui seu o està agenollat, ajagut, ajupit o acalat. Las restelleras de ninas... d'ulls humits y encesas galtonas, com si s'alsessen de taula, Pons Auca 215. S'en alsa un [dels titans] que es de l'àngel caygut imatge viva, Atlàntida, iii.
|| 2. refl. Sortir del llit. «En alçar-se, s'ha de rentar la cara» (Balaguer, Tremp, Artesa, Tamarit, Alacant). He vist d'un llit de perles alsar Nàpols e lberia, Atlàntida, i.
|| 3. Construir un edifici o altra obra arquitectònica. A fer alçar, obrar y reparar la torre del Farell, Rúbr. Bruniquer, v, 65. L'home hi obria grans pedreres alsant vora l'Eufrates l'altívola Babel, Atlàntida, i. Quant sa paret primera alsava aquí el romà, Costa Poes. 24.
|| 4. refl. Estar situat, existir a un lloc determinat (parlant d'edificis, muntanyes o altres coses de notable alçada). Un colomer que s'alsa part demunt s'hort, Roq. 42. En lo terme de Premià s'alça una capella, Serra Cal. folkl. 132.
|| 5. Fer sortir els animals dels seus caus o amagatalls per caçar-los. Manà soltar los cans per ço que alçassen la caça si alguna n'hi havia, Hist. Garí, 11.
|| 6. Remoure a força de crits o soroll (Bal.). Amb uns crits y un avalot que varen alsar tot es carrer, Roq. 16. Ni els encenguen focateries... ni els alsin es carrer amb corns i esquelles, Alcover Cont. 66.
|| 7. refl. Rebel·lar-se, declarar-se hostil a una autoritat o imposició. Dels sarrains de la illa que s'eren alçats a la montanya haguem per catius, Jaume I, Cròn. 124. Alsàuvos contra Anníbal,—ahí'ls romans los deyen, Canigó, vii.
|| 8. refl. Abatre's fraudulentament un mercader. «Alçat se és, o abatut» (Torra Dicc.).
|| 9. Alçar-se amb una cosa: apoderar-se'n injustament. Vench Nabugadonosor en lhierusalem qui s'era alsat ab la terra de Sedetchies, Serra, Gèn. 132. «Alçar-se ab tot: omnia pro suis vendicare, sibi arrogare, aliena in rem suam convertere» (Torra Dicc.).
|| 10. refl. Retirar-se, anar-se'n. Perque se alçàs del circuit de la ciutat sobre la qual estava, Isop, Faules, 3.
|| 11. Suspendre, fer cessar. «Alçar el setge»; «alçar una excomunió». Se alsà y manà se alsàs lo entredit, Entrev. Eyv. 47 (a. 1584). a) refl. (aplicat al temps): Aclarir-se, posar-se serè, deixar de ploure o d'estar ennuvolat (Tortosa, Benassal).
|| 12. Estojar, posar una cosa a un lloc on estigui ben guardada; cast. guardar. «Vaig perdre l'estampa, perque me vaig descuidar d'alçar-la a puesto convenient» (Morella). «Alçarem els plats dintre l'armari» (Benassal). «Alçar la roba» (Castelló, Val., Sueca, Alcoi, Pego, Sanet, Benidorm).
IV. (per extensió). Començar a moure; promoure. «L'olla ja ha alçat el bull» (Bellpuig). «Han alçat una cridadissa» (Barc.). Ella ab les altres donzelles alçaren molt grans rialles, Tirant, c. 214. Es manat alsar sometent, doc. a. 1585 (Col. Bof. viii, 491). Dins aquest sanitós oratge... qui s'es alçat y passa per damunt Catalunya, Obrador Arq. lit. 44.
    Loc.—a) Alçar bandera: fer-se adalill o propagandista d'una idea o secta. Cégo y ple d'atreviment va alsar bandera quantre Deu, Penya Mos. iii, 51.—b) Alçar la veu: parlar amb més energia, amb irritació (Bal.).—c) Alçar el cap: experimentar millorança en l'estat de salut o d'esperit, o en la posició econòmica; sortir d'un malestar greu (Cat., Bal.). Y s'hi cuien unes anyades que fan alsar es cap an es pagès de bona manera, Alcover Cont. 13.—d) Alçar el cap: començar a caminar (Mall.). Me va pegar l'humorada d'alsar el cap y partir cap a Valencia, Penya Mos. iii, 112.—e) Alçar xella: revenir, sortir bé d'una malaltia o d'una pèrdua de capital (Mall., Men.). ¿Què dimoni deu esser estat, que primer no porien alsar xella i hi corria tan poch xorrèstich per dins aqueixa casa, que set doblés no los feyen un sou, i ara campen tan polents? Alcover Rond. viii, 7.—f) Alçar la mà: procurar remei eficaç. Corre obligacio de alsar ma de la invasio que li amenassa, Justif. Cat. arm., 21. Que se servesca alsar la ma per tot lo temps de la sega, de que no vajen homens..., doc. a. 1636 (arx. mun. de Maó). Y que, mes informat, alsaua la ma al dit mandato que de son orde se hauia fet, doc. a. 1675 (Boll. Lul. vii, 16).«Devertiment ja no hi ha | en el món, que em faça riure; | ja tant m'és morir com viure | si Déu no hi alça la mà» (cançó pop., Manacor, St. Llorenç des C.).—g) Alçar el colzo: beure excessivament sucs alcohòlics. Per gats, o meules, o turques, o moxos, o per havê alsat massa es colzo, Ignor. 35.—h) Alçar el ventrell: causar gran estranyesa o preocupació (Mall.). Tot axò que me dius no t'ha d'alsar el ventrey, perque és bo de compondre, Penya Mos. iii, 16. Corren tantes boles, qu'un ja hey està avesat y no li alsan es ventrey, Ignor., 30.—i) Alçar la camisa a algú: enganyar-lo (Barc., Ripoll, Vallès, Penedès).—j) Amb un alçar Déu: en un moment (Inca); cast. en un santiamén.—l) Alçar polseguera: moure discussions sorolloses o violentes (Aladern Dicc.).—m) Alçar terreta: esser molt violent un parlament, discussió o altra manifestació del pensament (Mall., Men.). Si no mudan prest d'opinió, los expedirem un títol de mallorquins forastés qu'alsarà terreta y fumarà en pipa, Ignor. 5.—n) «Tenc una fam que m'alça»; «tenia una fam que l'alçava»; etc.: ho diuen per expressar que algú està molt afamegat (Mall., Men.).—o) Alçar se de puntes: (pròpiament) alçar-se damunt les puntes dels peus; (per extensió) persistir, procurar amb molta insistència (Mall.).—p) Alçar-se de retalons: posar-se en disposició enérgica de resistència o de comandament (Mall.).—q) Alçar-se de gall: irritar-se i parlar amb intemperància i víolència (Men.).—r) Alçar-se a germans majors: segons Aladern Dicc., rebel·lar-se.—s) Alçar-se als núvols o alçar-se a les estrelles: ensuperbir-se (Cat.).—t) Alçar-ho a la par: fer una barata cap per cap, sense tornes, o bé acabar una qüestió amistosament sense guanyar ni perdre cap dels disputants més que l'altre (Manacor). Sabs que't treu de més callar | i alsar-ho a la par, | i que tant perda un com l'altre, Alcover Cont. 472.
    Refr.—a) «Qui no té força, no alça pes» (Palma).—b) «Qui alça l'anca, perd la banca»: ho diuen quan qualcú s'és alçat i li han pres el seient (Men.).—c) «Alçar-se matí fa ric, sà i bon cristià» (Tarr.).—d) «Qui s'alça dematí, pixa i caga allà on vol» (Labèrnia-S. Dicc.).—e) «Qui grandia s'alça, tot lo dia trasca» (Vallcorb).—g) «Ets al·lots, en alçar es cap, alcen es peus»: ho diuen per expressar la facilitat amb què els infants cauen (Men.).—h) «Lo mal alçat, és per al gos i el gat»: cast. lo mal guardado, se lo come el perro y el gato (Martí G. Dicc.).
    Fon.: əɫsá (pir-or, or., bal.); aɫsá (occ., Maestrat); aɫsáɾ (Cast., Val., Al.).
    Conjug.: regular segons el model de cantar.
    Etim.: del llatí *altiare ‘fer més alt’, ‘posar amunt’. (Cfr. REW 385).