DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. ALAMBOR f.
Inclinació, desviació de la verticalitat; cast. inclinación, sesgo. Atravessà En Rosset-Bayó ab un gayato (el cos li havia presa alambor), Galmés Flor 70. Especialment:
|| 1. a) Inclinació que donen a certes parets, en construir-les, perquè sien més sòlides (Mall.).—b) Revestiment de pedra i morter, segurament en forma de peu de murada, que feien al peu d'una paret de veí contigua a una bassa de fems. Encara, que si ningun Hom farà bassa pres paret de son vehí, que haja de fer alambor de pedra e de morter de vn palm e mitg tant alt com los fems e l'aygua de la bassa pujarán, Pragm. Cat. 95.
|| 2. Rotlo de pedres roblert de terra, que construeixen al voltant dels arbres petits, perquè el vent no els trenqui (Escrig-Ll. Dicc.).
|| 3. Inclinació que els raigs de la roda d'un vehicle prenen cap a defora, per motiu d'esser els radis amb la cuba més llargs que el diàmetre de la roda (Mall.). Quan la roda duu massa alambor, no funciona bé.
|| 4. Desproporció de pes de la càrrega d'un carro, de manera que el vehicle duu més gravitació a un cap que a l'altre i fa de mal traginar (Mall.). «Engarrota allà on cau, | es viatge va a alambor» (d'una cançó pop., Mall.). a) Anar a alambor: desfer-se, perdre el compàs o l'equilibri. «Es ball d'ets homos casats, | amb un quart va anar a alambor» (cançó pop., Llucmajor).
|| 5. Convexitat de la superfície d'una carretera (Mancor); cast. bombeo.
|| 6. Ufania, exuberància, força vital (Empordà). «Aquells blats tenen molta alambor»=creixen molt polents (Llofriu). Oh fresca alambor de galtes gemades, Ruyra, País pler 92.—(El Dicc. Martí G. senyala a alambor aquests altres significats: «Escarpa: el declive áspero de cualquier terreno. || El plano inclinado de la muralla. || El hueco de las bóvedas en los techos y campanas de las chimeneas, y el que resulta del desplome de un tabique o pared». Però totes aquestes accepcions semblen copiades del cast. alambor: V. Espasa Encicl., s. v.).
    Fon.: ələmbó (Empordà, Mallorca).
    Etim.: desconeguda. Fundant-se en que el cast. alambor coincideix amb el murcià alcabor en el significat de «el hueco de las bóvedas en los techos y en las campanas de las chimeneas», Dozy (Gloss. 78) cregué que tant alcabor com alambor eren derivacions de l'árab al ḳabó, ‘volta’, ‘xemeneia’; però tal identificació és inadmissible, perquè no hi ha manera d'explicar la pèrdua del ḳ per fer de alḳabó > alambor. Una altra etimologia han proposada: alambor < àrab al-ʿubr ‘marge’ (Acad. Esp. Dicc.); però és mala de justificar per la fonètica i per la semàntica. Coromines DECast, i, 76, considera alambor com d'origen desconegut, probablement aràbic. Per la semblança dels radicals i de certs significats, sembla possible relacionar alambor amb el castellà alabeo, però fa estrany la discrepància de les terminacions.

2. ALAMBOR m.:
V. alambó, art. 1.