DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ALARB, -ARBA m. i f.
|| 1. Nadiu de l'Aràbia. A Gerba ha vehins, ço es, Gelinbre e Margam... e de altres barons alarbs, que cascu ha gran poder de cavalleria, Muntaner Cròn. 117. En un castell de un alarp amich llur, id. 252. L'alarb en la torre donà el crit de guerra, Llorente Versos, i, 75.
|| 2. a) Esquerp, salvatge, intractable (Barc., Empordà, Cerdanya). Passà 'ls set calzers d'amargura amb aquell alarb, Pous Empord. 111. No sies alarba: una abraçada i fora, Massó Croquis 49.—b) Que menja amb excessiva pressa, com un afamegat (Blanes). Un grandíssim plat ple de troços de llomello... y en un santiamèn se'l embocaren tot en la garjola, com si foren uns alarbs, Rond. de R. Val. 46.—c) Home vigorós, molt resistent (Manresa). «Aquest és un alarb per al treball».
|| 3. Cada una de les paletes o culleres que van ficades en tota la circumferència de la roda del molí d'aigua, i sobre les quals pega l'aigua i dóna l'impuls per fer giravoltar la roda (Artà, Pollença); cast. álabe.
    Fon.: əláɾp (or., bal.); aláɾp (occ., val.).
    Var. form.: alarbe, alarbi.
    Etim.: els || || 1 i 2, de l'àrab al-ʿarabi, mat. sign. El || 3, potser del llatí alapa modificat per etimologia popular copiant el mot aràbic.