DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATALARIT m.
Crit molt fort, expressiu d'un sentiment intens (de dolor, de terror, de ràbia o d'alegria); cast. alarido. Inclinant les banderes, e donant grans alarits y tirant bombardes en gran nombre feheren reverencia a dit Sr., Ardits, iii, 285 (a. 1519). Entre ays, cridòria y alarit salvatge, Atlàntida (Intr.). De sobte, ab ays planyívols y esgaripar de nina, | vénen vius a punyirli lo cor sos alarits, Atlàntida, v. Al gran alarit que arrenca | tot plorant el comte Arnau, Maragall Enllà 34. Y ofegues de sa boca oberta els alarits, Liost Munt. 61.
Fon.: ələɾít (or., bal.); alaɾít (occ., val.).
Etim.: pres del cast. alarido.