Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  alarit
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ALARIT m.
Crit molt fort, expressiu d'un sentiment intens (de dolor, de terror, de ràbia o d'alegria); cast. alarido. Inclinant les banderes, e donant grans alarits y tirant bombardes en gran nombre feheren reverencia a dit Sr., Ardits, iii, 285 (a. 1519). Entre ays, cridòria y alarit salvatge, Atlàntida (Intr.). De sobte, ab ays planyívols y esgaripar de nina, | vénen vius a punyirli lo cor sos alarits, Atlàntida, v. Al gran alarit que arrenca | tot plorant el comte Arnau, Maragall Enllà 34. Y ofegues de sa boca oberta els alarits, Liost Munt. 61.
    Fon.:
ələɾít (or., bal.); alaɾít (occ., val.).
    Etim.:
pres del cast. alarido.