DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ALBAÏNA (i dial. aubaïna). f.
|| 1. Calma, falta de vent que retarda la navegació. E puig faem donar de rems e a navegar com mes poguem e per les albahines, quey stiguem en mar tro lo diumenge seguent, Pere IV, Cròn. 159. E aqui la nau stech an albaina que no avia vent ne's podie moure, Rey Hungr. (Col. Bof., xiii, 76).
|| 2. Aire fi de la matinada (Sóller, ap. Aguiló Dicc.).
|| 3. Brusquina o pluja molt prima i suau (Llucmajor, Sóller). l com estranya aubaïna | poc a poc queia la son, Barceló Poes. 85. Cels d'albaïna que me nevau l'ànima, Bonet Coral 59.
|| 4. Desmai, pèrdua dels sentits (Olot); cast. sincope.
    Fon.: əwβəínə (Sóller, Llucmajor, Olot).
    Etim.: del llatí vg. *albĭcīna, ‘calitja’, ‘cel blanquinós’ (cf. J. Corominas en Misc. Fontserè).