Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  albacar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ALBACAR
—I. m. ant. Recinte fortificat que hi havia a l'exterior de certes torres i castells en l'Edat mitjana; cast. albacara. La construcció i usos de l'albacar no estan ben aclarits, però en donen qualque idea els textos del Libre dels Feyts del Rei En Jaume I, on surt aquest vocable. Els textos són aquests: «E anam-nos-en a la vila e combatem-los, e nos a peu amb aquels combatedors presem la vila. E'ls hòmens embarrarense en la força hon hauia una torra molt bona e albacar, e aquel dia matex reterense» (Jaume I, Cròn., cap. 39). «Començaren d'entrar en la vila a peu, e'ls moros los meylors foren tots a les barreres: ...en guisa los cuytaren los nostres que no's pogren recuyler al albacar ni a la torre. E quan fom prop del albacar vim los sarrains que's deffenien mal» (ibid., cap. 201). «A la hora de uespres fom a la torra de Muntcada tornats,... si que en l'altre dia a mija tercia començam de tirar; e era tan gran la presa de les femnes e dels enfans e de les uaques e del altre bestiar que era la ins en l'albacar de la torra, que les pedres que tiraua lo feneuol matauen aquel bestiar, e era tan gran la pudor que'ls daua aquela mort del bestiar,... que quan uench al cinquèn dia els se reteren per catius e la torra axí mateys» (ibid., cap. 202). «E dixeren-nos tots los sarrains de la vila e del terme qui eren aquí, que'ns retrien les torres abdues, e l'albacar del castell» (ibid., cap. 245). «E era uespre, e pujam dins l'albacar nós ab vint cauallers..., e liurarennos vna casa que era mesquita, que era tan prop del castell que a pedres grans uenidores nos tirauen, sí que negú no gosaua exir defora per fer sa fazenda per paor de les pedres que tirauen» (ibíd., cap. 246).
II. || 1. topon. Barranc i riera que passa per Benimarfull.
|| 2. Llin. que existeix a Tarr. i Val. i que existia a Mallorca en el segle XIV (Aguiló Dicc.) i a Menorca en el XVI (segons J. Ramis).
    Etim.:
I. Albacar ha de tenir el mateix origen que el cast. albacara. Dozy Gloss. 61, fundant-se en el fet que la Crònica del condestable Don Miguel Lucas diu «metióles dentro en el alvacara fasta quatrocientas vacas», dedueix que albacara ve de l'àrab al-baqar, ‘els bous’, i que no significava una casta de torre estable (com havia interpretat Gayangos) sinó una gran estable on els habitants i la guarnició d'una fortalesa posaven el bestiar gros. Eguílaz Glos. 97 i 98 accepta aqueixa etimologia i l'explica així: «Componíanse por lo general las alcazabas o ciudadelas árabes y cristianas en la edad media, de dos recintos murados: uno exterior, que corría sobre el foso, llamado por los nuestros barbacana, y çuluquía por los moros, y otro interior, paralelo y más alto, denominado el açor. En la cortina o lienzo del primero, o sea de la barbacana, se abría una puerta que daba ingreso al espacio contenido entre los dos muros, la cual llevaba el nombre de bab albakar, ‘la puerta de los bueyes o vacas’, por entrar o salir por ella el ganado de esa clase... De bab albakar, mediante la elipsis de bab, quedó albacar, de donde proceden las voces portuguesa, valenciana y castellana».—G. Baist (ZRPh, v, 244) no accepta l'etimologia proposada de Dozy i diu que albacara és un mot germà de barbacana i que per tant cal cercar son origen en el persa bâlakhanah (cfr. REW 890); però Corominas DECast, i, 396-397, afirmant el parentesc d'albacara i de barbacana, sosté de manera satisfactòria que barbacana és un compost aràbic de bab ‘porta’ i de albacara.II. Albacar aplicat a la toponímia pot esser de la mateixa procedència aràbiga que acabam d'indicar. Albacar com a llinatge pot provenir de l'àrab al-baqar, ‘estúpid, idiota’ (cfr. Dozy Suppl. i, 102).