Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  albar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ALBAR (i dial. aubar): cast. albar.
I. || 1. adj. Nom que s'aplica a certes fruites i especialment a una varietat de magranes que tenen els grans més blanquinosos que les altres. Pendràs dos o tres magranes albars a esgranales totes, Robert Coch 23. Ab such de agràs, viagre, such de magranes albars e semblants coses, Alcanyís Reg. pest. 20. a) Per extensió s'aplica aquest nom al magraner que fa magranes albars. No deixàvem cuïr... cap magrana d'un magraner aubar que hi havia, Alcover Cont. 363.
|| 2. m. Terra blanquera (Martí G. Dicc.).
|| 3. m. Àlber (Pallars Sobirà).
II. || 1. Llin. de Mall. i Val.
|| 2. topon. ant. Et mediam in Albar in eadem alcheria, Repart. Val. 469.
    Fon.:
əwβá (Bal.). A Vilafr. de B. diuen «magrana aubana», en lloc de «magrana aubar».
    Etim.:
del llatí *albāris, ‘blanquer’ (cfr. REW 317).