DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ALBARDAR (i dial. aubardar). v. tr.
|| 1. Posar l'albarda a una bístia (València, Rib. d'Ebre, Calasseit); cast. albardar. E mana la dita senyora mare albardar la somereta en que caualcàs la sua Filla, Villena Vita Chr. 83. Y l'u les hi percha y l'altre l'albarda, Brama llaur. 228.
|| 2. Adornar, endiumenjar (Pla d'Urgell). A l'Urgell, les majorales de confraria albarden els majorals: els guarneixen amb un mocador de moltes colors al coll, i ells amb un sillonet de vidre ple d'aigua d'olors arruixen les cases amigues.
|| 3. met. a) Enganyar amb bones paraules (Olot, Torelló, Llofriu, Penedès); cast. engatusar. «No t'has de deixar aubardar» (Olot).—b) Dominar, subjectar, supeditar (Escrig-Ll. Dicc.). Les dones, perque's reguarden | que'ls homens no les albarden, | criança ni res no guarden, Flor enam. 34.
    Loc. i Cult. pop.—a) Albardar al revés: succeir contrari allò que s'esperava favorable (Labèrnia-S. Dicc.).—b) Cuidado que no albardem l'ase al revés! (Labèrnia-S. Dicc.).—c) Home casat, burro albardat. Refrany (Llofriu).
    Fon.: albaɾðáɾ (Val.); awbaɾðá (Tortosa, Gandesa, Calasseít); əwbəɾðá (Empordà, Torelló, Vic, Olot).
    Etim.: format damunt albarda.