Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  albat
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ALBAT (dial. aubat).
I. m.
|| 1. Infant mort abans de l'edat de la raó. E major pena hi hauràn los homens descreents e desconexents que los innorants, e majors penes sostendran los homens innorants que los albats, Llull Cont. 59. Atrobí tres lits de morts, dos grans per cossos e lo terç per albat, doc. a. 1436 (Miret Templ. 570). Al costat de la caxeta blanca del albat, Girbal Pere Ll., 230.
|| 2. Soterrament d'un infant mort abans de l'edat de la raó. «Tocar aubat» (Balaguer). «Tocar a albat» (Alacant). Altre creu de plata mes petita que servex per los albats, doc. a. 1673 (Hist. Sóller, ii, 863).
|| 3. per ext. a) Infant que no és arribat a l'edat de la raó. Com si fossin albats pels quals la vida s'obrís totjust, Víct. Cat., Cayres 35. Deu estar a l'agonia | cualque verge o cualque albat, Riber Sol ixent 61.—b) Baület blanc per portar-hi els infants morts. «Tenir els peus grossos com dos aubats» (Aguiló Dicc.).
|| 4. met. Innocent, beneitó, persona de poca discreció (Olot, Empordà).
II. || 1. Llin. de Val. i Tarr.
|| 2. topon. Nom d'un molí de prop de Benifassà.
    Loc.
—a) Fer un aubat, de qualcú: veure'l morir, esser-li sobrevivent (Porreres).—b) ¡Quin albat hauràs fet per ahí! Ho diuen suposant que qualcú ha fet un disbarat (Escrig-Ll. Dicc.).—c) Morir-se (o anar-se'n o quedar) amb la creu dels albats: morir-se fadrí (Val., Bal.). «Anar-se'n u en la creu dels albats: S'aplica este modisme tan popular i corrent en la comarca d'Alcoi, als que mòren fadrins o giquets encara, tant d'un sèxo com del altre, a quins per lo regular s'els he pòsa mortalla, ataut y creu blanca» (Martí G., Tip. mod., I-b, 8). Aquestes fadrines veyardes qu'han quedat per ties y contan romandre amb sa creu d'ets aubats, Ignor. 25. Li assegur que en no ser ab ella no me casaré may, y m'hauràn d'enterrar ab la creu dels aubats, Penya Mos. iii, 22.—d) Quedar-se amb sa creu d'ets aubats: quedar aturat de conseguir alguna cosa (Mall.). Ell si vols arribar a cap [neula] i no éts llest de mans, te quedes ab sa creu d'ets aubats, Alcover Cont. 529.
    Fon.:
əlβát (Barc., Elna, Puigcerdà); alβát (Andorra, Tortosa, Alacant, Alcoi); awbát (Lleida, Balaguer, Oliana, Pla d'Urgell, Falset, Priorat); əwβát (Olot, Valls, Vendrell, Camp de Tarr., Mall., Men., Eiv.); uβát (Eiv.).
    Intens.
—Dim.: albaet (Val., Gandia); aubatet (Tarr., Bal.).
    Etim.:
del llatí albātus, ‘vestit de blanc’, perquè els infants morts són amortallats de blanc i posats dins baül blanc, en significança de la innocència baptismal. En l'alta Edat Mitjana es deien albati els batejats de fresc, fins que se llevaven l'alba o vestit blanc que era l'emblema de la puresa (cfr. Du Cange Gloss. Niort, i, 160 i 161).