ALBAYAT m. ant. Contribució damunt la terra blanca sembrada. Item pot valer lalbayat ço es lo dret que paguen los moros del dit loch per la terra blanca que sembren, tro a C solidos, Rendes del Rei (Col. Bof., xxxix, 110). Etim.: de l'àrab al-bayáḍ, ‘la blancor’.
La consulta avançada al DCVB es fa a través de la plataforma BDLex.