DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ALBELLÓ m.
|| 1. Conducte subterrani per on se'n van les aigües sobreres o brutes; cast. albañal. Mondar se deuen les estremeres et los albeylons e les clauegueres, Cost. Tort., iii, x, 2. Si clavegeres o albelons per necessitat de la ciutat s'àn a escurar dins aquella, Epist. Pere 108. Ja havie offegat tres o quatre creatures en lo albelló, Sermó de St. Vicent Ferrer (Bol. Ac. Hist. lxxxix, 428). Mes amen que gran part d'aquella [aigua] se perda e vaja o discorrega per citges o alballons, que si seruia a regar la dita orta, Codi Çagarriga 222. Els ratolins... anaven fugint-se'n pels albellons i pels camps, Valor Rond. iii, 16.
|| 2. Síquia que fan en els camps de conreu, revestida de pedres grosses i reblida de terra, de manera que vaja per davall la terra, i que serveix per recollir l'aigua de pluja i evitar que hi haja moll (Mall.); cast. tíjera. «Bona amor, des que no hi sou | m'han haguda de sainar; | sa sang per mes venes va | com aubellons dins un pou» (cançó pop., Mall.). «Han esclatat els aubellons»: ho diuen quan per l'excés de pluja els albellons no poden recollir tota l'aigua que hi acudeix, i fan borbolleig (Palma, Manacor, Petra).
|| 3. a) Forat que comença un conducte subterrani d'aigües sobreres o inútils; cast. sumidero. En la casa y forn de la dita heretat se troba un aubelló o sumidero, per hont se derraman las ayguas e inmundicias de ditas casas, doc. any 1771 (Boll. Lul., viii, 418).—b) Forat per on desemboca un conducte subterrani; cast. desagüe. Apres de haver regat ses possessions hajan de tornar la aygua a ditas Sequias, tancant lo ull, portell o albelló, per hont la aygua discorra per al vs de ses possessions, Const. Cat. 252.
|| 4. met. Ferida en el cap, de la qual brolla molta sang (Mall.).
|| 5. topon. a) L'Aubelló: avenc molt gros i fondo que hi ha en el districte de les Foies d'Ulldecona, i que, en haver-hi una gran embassada d'aigua de pluja, se la beu tota molt aviat, i, segons diuen, la duu fins a la mar.—b) L'Aubelló: partida de terra en el terme de Vila-rodona (Camp de Tarr.).—c) Els Aubellons: partida de terra en el terme de Constantí.
    Loc.
—Beure més que un aubelló: esser molt bevedor (Mall.).
    Fon.: alβeʎó (Val.); əwβəʎó (Camp de Tarr., Mall.); awβeʎó (Gandesa, Ulldecona); əβuʎó (Menorca).
    Etim.: de l'àrab al-ballóʿa, ‘síquia subterrània’ (Dozy Gloss. 65).